Reflexions sobre l'economia i la guerra

Entre altres ensenyaments, la invasió d’Ucraïna ha fet descobrir a Europa que no es pot dependre de tercers en matèries de primera necessitat i, sobretot, mai dependre d’un enemic com és el cas actualment amb la dependència energètica de Rússia, a la qual per aquest concepte Europa paga l’estratosfèrica quantitat de 800 milions d’euros diaris, amb l’agreujant que aquesta fortuna li serveix per finançar la guerra.

És per això que s’està procedint a un replantejament per a l’adquisició de les matèries energètiques amb l’objectiu de repartir-les entre diferents subministradors que evitin la dependència d’una única font d’abastiment.

En el cas del gas i del petroli això és possible perquè existeixen alternatives, tot i que caldrà considerar la reactivació de la producció pròpia amb el reinici dels programes d’energia nuclear per satisfer les necessitats del continent europeu.

El problema més gran amb què ens trobem ara és el dels cereals, perquè aquí no hi ha alternativa, i seria una molt mala notícia que Rússia es quedés amb el control de la producció del blat mundial.

Amb una terra d’una fertilitat excepcional, que li ha valgut el nom de graner d’Europa, Ucraïna produeix prop de 40.000 milions de tones de blat cada any, de les quals un 80% estan destinades a l’exportació, quasi el mateix que Rússia o que tot Europa reunida.

Cal saber que si la bandera d’Ucraïna és blava i groga és precisament pel color del cel combinat amb el groc del blat, prova de la seva prominència.

Coneixent la pèrfida metodologia del govern rus, no vull ni imaginar les conseqüències geopolítiques que derivarien d’un control rus del blat ucraïnès, que de ben segur Rússia utilitzaria per distribuir a un preu prohibitiu només als aliats que li juressin fidelitat.

De fet, això ja està passant amb les 500.000 tones de blat de la collita d’enguany que Rússia ha robat i està utilitzant segons la seva conveniència política. És d’aquesta manera que n’ha regalat una part a Síria i ha ofert la resta a un preu caríssim a Egipte i al Líban.

La collita ucraïnesa d’aquest any ha estat espoliada per l’invasor, la del any que ve, en no poder plantar enguany, ja està pràcticament perduda, i cal anar molt ràpid si es vol salvar la del 2024.

Una victòria de Rússia perpetuaria el control sobre aquest mercat essencial, i provocaria una crisi alimentària mundial que amb tota seguretat derivaria en desordres i moviments migratoris incontrolats de països del Tercer Món a Occident amb els fatals resultats que podem imaginar.

És per això que l’ajuda d’Occident a Ucraïna fins a la victòria és absolutament necessària. Ucraïna marca la línia vermella que cal defensar amb rotunditat i que no es pot deixar ultrapassar sota cap concepte si no ens volem veure implicats en un escenari catastròfic de fatals conseqüències.

Hem d’obviar els arguments russos per justificar el seu atac, perquè els objectius finals sempre són econòmics i Ucraïna és líder europea en la producció de molts recursos que Rússia vol robar, com el liti, essencial per a la fabricació de bateries, que Rússia també necessita o no podrà fabricar.

Permeteu-me insistir sobre la importància argumental d’aquest escrit. No vull imaginar ni un moment el sinistre panorama que ens trobaríem si Rússia acabés guanyant i tingués la clau de la distribució mundial del blat i els cereals.

Que l’arbre no ens impedeixi veure el bosc, perquè els valors de la societat democràtica que Occident ha construït durant quasi cent anys quedaran erradicats i dependrem de la voluntat de l’amo de torn del Kremlin.

Si mai s’acaba així, que Déu ens agafi confessats!

* Antoni Zorzano Riera, Cònsol honorari d’Ucraïna a Andorra