Andorra i l'empresa familiar

El dia 2 passat va tenir lloc un dels actes empresarials més emblemàtics del món empresarial andorrà: el 20e Fòrum d’Empresa Familiar Andorrana, organitzat per l’associació.

La jornada va començar amb unes ponències sobre el procés d’integració d’Andorra a la Unió Europea, que probablement acabarà amb un referèndum al final del 2023. Em va recordar la necessitat que les famílies empresàries andorranes analitzin com afectarà l’economia andorrana i les seves empreses en concret; per exemple, en temes com la llibertat de circulació o establiment. Quins són els escenaris? Quines són les alternatives d’adaptació? Quin el pla d’acció? Quines noves oportunitats de negoci, a Andorra o fora, suposarà? Com reaccionarà la competència? Què han fet o estan fent altres en situacions similars (famílies empresàries de Liechtenstein o San Marino, per exemple)? Anem per lliure o cooptem? Què opinen les noves generacions de la família empresària de tot això?

També es va parlar del que ja és una realitat: l’aeroport d’Andorra-la Seu. Que redueix l’aïllament, diversifica el turisme i atrau inversió estrangera. De les possibles noves rutes a Lisboa, Palma (tenen un 75% de descompte els insulars), Londres. La subvenció actual del Govern és de 635.000 euros anuals, i es considera que té un efecte multiplicador i ajuda a posicionar Andorra com a destí d’oci i negoci.

Albert i Víctor Grifols, membres de la quarta generació, varen compartir la història de la seva família empresària, que va començar el 1909. Avui facturen 4.933 milions d’euros (menys de 500 el 2002), tenen més de 23.000 empleats (60% dones) i presència directa a 30 països (70% d’activitat als EUA). Varen explicar el seu model de negoci, basat fins ara en el plasma; que es va ressentir amb la covid, fet que porta a augmentar l’orientació en immunologia de la qual es beneficiarà Andorra amb una inversió de 25 milions en un centre d’investigació. El seu model de negoci requereix grifolitzar els nivells de qualitat (marge d’error del 0%). Cotitzen en borsa des del 2006, que requereix ser transparent i superar l’aversió a obrir l’empresa familiar, facilitant el finançament, la compravenda d’accions pels familiars. El free float actual és del 65%, és a dir, que la família només conserva el 35% de la propietat. Cap dels dos cosins és farmacèutic ni metge, són d’ADE. Un és conseller delegat solidari amb un oncle i l’altre el responsable d’investigació i diversificació. Diuen que l’èxit de l’empresa és fruit d’uns valors (ètica i compromís social), fer coses inimaginables (com ara adquirir una empresa 50 cops més gran), I d’una mica de sort. Varen mamar a casa l’esperit empresarial amb les absències dels progenitors, que sempre estaven de viatge. Hi ha cosins que no treballen a l’empresa familiar “perquè no donen la talla” o als que “mataria abans de deixar que prenguessin decisions”. No tenen estratègia per tal que la següent generació vulgui continuar sent família empresària (és a dir, influint en la determinació de l’estratègia del negoci); diuen que encara ho veuen molt lluny i que no els preocupa mentre la rendibilitat de l’empresa sigui bona.

El president de l’associació, Francesc Mora Sagués ,va comunicar que acaba el seu mandat de cinc anys, i va recordar que tota empresa ha de funcionar, però les familiars tenen el plus que també ho faci la família. El seu repàs de les preocupacions més enllà de l’empresa i la família, i que va transmetre als polítics presents, va ser llarg: la inflació, l’energia, l’intervencionisme administratiu, la inseguretat jurídica, la voràgine legislativa, l’habitatge, les càrregues administratives a les empreses, la competitivitat del país, les infraestructures físiques i digitals, el deute públic. Especial menció va fer a l’hemorràgia insostenible de despesa en seguretat social, respecte a la qual els augments de tributació recorden a bullir granotes augmentant lentament la temperatura de l’aigua. Va recordar que la neu està molt bé, però que també n’hi ha al Pallars i la Vall d’Aran, el que diferencia Andorra és la fiscalitat i el continu augment de pressió pot acabar matant la gallina dels ous d’or. Va finalitzar comentant que el país necessita projectes tractors com el de Grifols i l’aeroport, que permetin avançar pas a pas consolidant els progressos.

*Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries