El mirador del país: la representació del Copríncep francès a Andorra

Quan s’enfoca la representació del Copríncep francès a Andorra entra en consideració tot el llegat històric multisecular a prendre en compte. La història de les Valls d’Andorra ofereix un ventall d’anècdotes molt ric per entendre les relacions francoandor­ranes.

És interessant endinsar-nos en la representació del Copríncep francès a Andorra entre les missions i els reptes per dur a terme. Com es pot emmarcar l’acció de la representació del Copríncep francès a Andorra? Com es podria qualificar-la entre diplomàcia nacional, diplomàcia transnacional o diplomàcia territorial?

En primera instància, arriba sobre la taula la diplomàcia cultural que permet encreuar la història amb totes les seves especificitats. Es tracta de posar en relleu els punts de contacte de la història incloent les relacions bilaterals. Aquesta part s’instal·la en un marc cultural compartit. Al llarg dels segles, es va desenvolupar inevitablement una diplomàcia cultural que simbolitza el caràcter inèdit de les relacions privilegiades.

En relació amb la Constitució (1993), els Coprínceps són “conjuntament i indivisa, el Cap de l’Estat, i n’assumeixen la representació més alta” (art. 43). Notem que “són símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l’esperit paritari en les tradicionals relacions d’equilibri amb els Estats veïns” (art. 44.1). A continuació, els Coprínceps “... són informats regularment dels afers de l’Estat” (art. 44.2). Aquests articles podrien ser el que definiria el marc d’una diplomàcia nacional.

Amb el fet que l’acció es generalitzés amb interconnexions entre Andorra i França i que depassi el bloc d’una sola nació, apareix aleshores una diplomàcia transnacional. Pel que fa a l’adjectiu transnacional es refereix a qualsevol cosa que concerneixi almenys dos països o qualsevol acció que estigui més enllà de les fronteres d’un país en qüestió. Segons diu la Constitució, els Coprínceps “participen en la negociació dels tractats que afectin les relacions amb els Estats veïns...” (art. 66.1). L’article 64.1 defineix d’alguna manera la participació dels Coprínceps en la negociació dels tractats com els de seguretat interior i la defensa, els del territori d’Andorra o els de representació diplomàtica o funcions consulars. Els Coprínceps “són informats dels altres projectes de tractats i d’acords internacionals” (art. 67). Aquest últim article permet al Govern andorrà implicar els Coprínceps en la negociació de determinats tractats. És el cas de l’acord d’associació amb la UE, per exemple.

D’altra banda, un concepte relativament recent va integrar les relacions internacionals: la diplomàcia territorial. Per fer-ho curt, la diplomàcia territorial es refereix a la política exterior practicada per les autoritats locals. El 2017, el ministeri francès d’Europa i d’Afers Estrangers (MEAE) va publicar el llibre blanc Diplomàcia i territoris en la continuïtat de l’informe Laignel (2013) i la reforma territorial 2014-2015. L’objectiu principal és millorar la col·laboració entre l’Estat i les autoritats locals per a una major eficiència de l’acció exterior.

De tota evidència, la singularitat i el caràcter inèdit que té la representació del Copríncep francès a Andorra pot fer pensar que inclou a la vegada la diplomàcia nacional, la diplomàcia transnacional i la diplomàcia ter­ritorial. Des del mirador, la diplomàcia científica permet posar sobre la taula el marc d’acció de la representació del Copríncep francès a Andorra en una perspectiva transversal.

L’interès d’aquesta temàtica rau en els eixos fundacionals de reflexió validant l’existència d’una diplomàcia transversal. L’enfocament del pensament analògic introdueix una relació de semblança o similitud entre diversos elements. En definitiva, una associació de punts que no s’assemblen i que, tanmateix, es poden vincular.

A diferència del pensament analògic, el pensament analític examina, dissecciona i desglossa els fenòmens abans de recompondre’ls per produir un raonament coherent. És amb aquest plantejament que s’articula aquesta reflexió actual, tot i que pot combinar en part el pensament analògic.

Al cap i a la fi, la diplomàcia científica facilita l’exportació dels conceptes més enllà de les muntanyes i de les fronteres.