Fomo o la por a perdre's les experiències gratificants dels altres

La por a perdre’s alguna cosa (fear of missing out) és un terme introduït l’any 2004 que descriu un fenomen força habitual entre els joves que són actives a les xarxes socials, i que consisteix bàsicament en la sensació que les persones que viuen al seu voltant, com ara amics, familiars o veïns, sempre es diverteixen més o viuen millor que elles, és a dir, que els altres gaudeixen d’experiències més emocionants que aquests joves hiperactius a les xarxes socials.

El fomo és una espècie de desig d’estar contínuament connectat i estar al cas del que fan la resta de les persones, ja que per als qui pateixen aquest fenomen és molt important no perdre’s res del que succeeix al món. Per això, miren les actualitzacions dels estats de manera contínua o revisen el mòbil cada vegada que senten el so d’una notificació.

Patir fomo és sens dubte esgotador per a qui el pateix, ja que es basa a comparar de manera continuada la vida d’un mateix amb els aspectes més destacats de la vida dels altres, revisant el tsunami d’esdeveniments que arriba al telèfon mòbil a cada instant, encara que la majoria de les vegades siguin fets intranscendents, per no dir avorrits o simplement sense cap interès.

A tots ens ha succeït que el fet de disposar de massa informació ens porta al fet que ens costi molt decidir a quin esdeveniment social anirem de tots els diversos que veiem publicats a les xarxes socials o pitjor, que fins i tot quan ja ens hem decidit per un en concret –anar a sopar al restaurant de moda, per exemple– i estem obrint la porta de l’establiment per demanar taula, ja ens desdim de la decisió en veure que altres persones, a les quals seguim a través de les xarxes socials, diuen que es diverteixen més que nosaltres.

Resulta que els altres s’ho estan passant molt bé amb altres plans diferents dels nostres –són al cinema veient la pel·lícula Alcarràs– i nosaltres, no contents amb la decisió presa d’anar a sopar, ja dubtem de si ha estat la millor opció, ja que alguna cosa al nostre interior ens està dient que canviem ràpidament de pla, just en el mateix moment en què ja ens hem acomodat i estem llegint la carta del restaurant.

A la pràctica això ens porta a no gaudir de cap de les decisions que hem pres i que acabem estressats, sense fruir del sopar i sense temps d’anar al cinema, i que arribem a casa pitjor del que hi hem sortit.

Altres vegades passa que no ens han convidat a una festa o que senzillament no sabem què estan fent els nostres amics en el mateix moment en què nosaltres estem estudiant o treballant, cosa que ens causa certa inquietud.

Doncs bé, el fomo, segons els experts, es caracteritza per diversos fets:

a) Un desig de saber que estan fent altres persones, revisant de manera compulsiva les xarxes socials i la missatgeria a temps real.

b) Un comportament compulsiu de mantenir aquestes connexions actives i no poder desconnectar-les.

c) Un impuls irrefrenable a fer plans i a canviar-los de manera contínua, per intentar participar en totes les activitats socials possibles.

El fenomen té la seva explicació en una teoria psicològica que diu que tots volem evitar a tot preu les pèrdues del tipus que siguin, però el cert és el fomo pot causar en algunes persones un cert estat de preocupació per tot allò que no poden veure, conèixer o aprofitar, o en els pitjors dels casos portar-les a situacions d’estrès o ansietat, ja que el sentit de la normalitat es distorsiona, ja que tenen la sensació –irreal la majoria de les vegades– que sempre estan pitjor que els seus amics o coneguts.

Una de les explicacions del fenomen és que tenim massa opcions a mà per triar i que quan les alternatives són moltes, i totes bones, és difícil encertar-la. Això, és clar, ens pot crear un estat difícil de gestionar en sentir que hem d’optar, de manera constant, entre diverses experiències gratificants.

Com a colofó és interessant fer un experiment consistent a explicar aquest fenomen a les persones més sàvies de la nostra família o del nostre entorn i, en conseqüència, elles ens relatin les seves vivències de joventut.

Amb totes les que ens expliquin, descobrirem que la majoria de vegades no tenien l’opció de triar entre múltiples esdeveniments ociosos, més enllà de la imperiosa necessitat vital de sobreviure i de tirar endavant, sense que tampoc sentissin la necessitat d’observar els altres ni d’adaptar la seva conducta en funció de la vida de la resta de la humanitat.

* Ramon Arnó Torrades, CEO de la Família Digital