La maçoneria avui

La història ens mostra que, per exemple, el fenomen del catarisme (1160) i dels templers (1300) va ser perseguit i exterminat pel conjunt dels poder polítics, militars i religiosos, encara que per causes diferents utilitzant la calúmnia, l’engany i la força del moment (la Inquisició). La maçoneria ha sofert el mateix seguiment i persecució en temps més recents creant una llegenda negra i confusió als no versats que arriba fins quasi l’actualitat.

Tothom està d’acord que el duc Philip Wharton malbarata l’herència del seu pare i perseguit pels deutes viatja a Espanya i es posa a les ordres de la Corona. Estant a Madrid funda una lògia (la primera en territori espanyol) al carrer San Bernardo que anomena Tres Flors de Lis amb el número 50 de la Gran Lògia de Londres. L’any 1731 estant a Lleida amb el seu regiment, està malalt amb un fort mal de panxa i el traslladen a l’estació termal de l’Espluga de Francolí. En empitjorar el porten al monestir de Poblet. Allí mor l’1 de maig d’aquell any (probablement per una apendicitis aguda o còlic miserere, nom de llavors a la peritonitis). Els monjos acullen les despulles de l’aristòcrata anglès i l’enterren amb els altres religiosos del monestir. En la visita l’any 1952 del general Franco, amb l’excusa que el noble anglès era un dels “més perversos de la història”, ordena l’abat que traslladi la tomba fora del monestir. Tenint en compte que per la Desamortització de Mendizábal van profanar totes les tombes, el que va fer l’abat va ser traslladar la làpida a un jardí de l’exterior del monestir, tal com és ara avui dia, mantenint les restes del cadàver al seu lloc inicial.

La dictadura del general Franco va sofrir l’odi que aquest sentia per la maçoneria. Es van perseguir i exterminar lògies senceres amb execucions de tots els membres per judicis sumaríssims per tota la geografia espa­nyola. Sembla que aquesta actitud tan bel·ligerant contra la maçoneria es deu al fet que estant Franco a l’Àfrica, anys després del desembarcar a Alucemas, i desitjant entrar en una lògia local, se li va denegar la sol·licitud. Els primers anys del seu mandat, sota el pseudònim de Jaquim Boor, va escriure tota una sèrie d’articles al diari del règim Arriba contra la maçoneria, explicant barbaritats i calúmnies. També la va declarar fora de la llei i va crear una especial de persecució i repressió de la maçoneria.

Curiosament, la maçoneria ha estat i és perseguida per tots els règims polític totalitaris i els comunistes (excepte Cuba, que el seu alliberador, José Martí, era també maçó, i a Hong Kong).

Però, què és la maçoneria? Quins objectius té?

La maçoneria és una organització filantròpica universal que proclama l’existència d’un principi creador, no identificat, anomenat Gran Arquitecte de l’Univers, i té com a principis la tolerància mútua, el respecte envers els altres i la llibertat de consciència. La divisa generalitzada és llibertat, igualtat i fraternitat, i algunes lògies utilitzen també la salut, força i unió.

Està oberta a totes les persones de qualsevol condició social, raça, sexe i nacionalitat, opinió política i creença religiosa. En les reunions o fòrums de discussió tothom està d’acord a no provocar enfrontaments sobre política i religió, ja que així s’evitarà crear posicions irreconciliables, per això aquests temes es recomana no tocar-los.

Des de la seva fundació moderna a Londres el 23 de juny de 1717, la condició dels membres candidats ha de ser: homes lliures i de bons costums. Fent referència a un comportament moral imperant i a certes normes immutables de la naturalesa humana.

Als seus orígens al segle XV i següents la societat tenia desplaçades les membres del sexe femení a treballs molt concrets, com la reproducció, les funcions de la llar i algunes feines del camp, estant reservades la cultura, la política i l’educació als homes. Actualment un dels importats canvis socials ha sigut la recuperació de les dones a tot procés de responsabilitat social i política. També la maçoneria ha incorporat l’element femení donant realitat a tres tipus de lògies, les únicament de membres masculins, les mixtes (homes i dones junts) i les purament femenines, totes sota els immutables principis expressats abans.

La societat actual, malgrat els grans avenços tecnològics, té greus problemes de convivència, com la desigualtat econòmica, social, cultural i la intolerància. L’egoisme i el desig de poder han creat el despotisme i el domini de l’home sobre l’home. Conduïts per una informació perversa creada artificialment perquè ningú vegi el camí de la realitat on condueix. Guerres d’infraestructura econòmica. El negoci està per sobre del benestar del poble. Tot i més, aquesta organització crea el paper dels maçons actuals en un element imprescindible per ajudar a millorar i canviar la societat.

A l’edat mitjana la febre i domini de la religió va originar la construcció de temples per donar culte a Déu, les catedrals, on hi havia un arquitecte, dissenyador de la gran estructura i paletes i picapedrers encarregats de fer créixer l’edifici. Aquests treballaven a la demanda de manera que els secrets de la construcció els havien de guardar així, sempre secrets per evitar la còpia d’altres llocs i en conseqüència restar sense feina en acabar la catedral. A totes les construccions hi havia un local on es reunien per discutir aspectes tècnics que anomenaven lògia. La maçoneria actual aplica aquest nom als mateixos locals per fer reunions de maçons. També en honor als avantpassats, constructors de catedrals, els signes dels maçons són els noms dels instruments com escaire, escàrpia, compàs, martell, plomada, el regle i el mallet.

Anàlogament a la feina dels picapedrers, avui dia es refereix a la construcció interior de cadascú del propi temple, treballant la pedra bruta que passa a pedra conformada i finalment la pedra quadrada polida. Les categories o escales dels maçons nous passen per tres llocs: 1r) aprenent, 2n) company i, finalment, 3r) mestre. També són tres categories o nivells de coneixement per les quals passa el procés d’aprenentatge maçònic.

Els treballadors de les antigues catedrals estaven agrupats per oficis i gremis.

La maçoneria, respectant el seu origen, perpetua un modus operandi o comportament durant les seves trobades, així com el llenguatge ritual i les cerimònies especialment per promocionar-se de grau.

S’ha dit també que la maçoneria és una societat iniciàtica on per entrar s’ha de passar una iniciació o ritual interior i exterior, petita transformació espiritual per arribar a comprendre el llenguatge i el comportament.

Les catedrals són la gran obra de l’Occident cristià i també la nostra herència.

La maçoneria ens recorda que dins de cadascun de nosaltres hi ha els fonaments d’un temple que cal reconstruir amb l’ajuda de Déu. Aquesta obra interior de millora constant és la que justifica l’existència de la maçoneria.