Modernització jurídica per protegir la persona i la família

La família és un concepte indissociable de l’evolució humana, és pilar essencial en l’organització de tota societat. Per tant, la normativa que la regula ha d’estar absolutament a l’altura: s’ha de situar en un estadi indispensable dins les legislacions estatals. En aquest sentit, queda fora de dubte la transcendència de la proposició de llei qualificada de la persona i de la família entrada pels grups de la majoria i que, després de dos anys d’intens treball i debat per part de tots els grups parlamentaris, podrem sotmetre al Ple del Consell General el proper dijous 21 de juliol.

El text representa un pas més cap a la codificació del dret civil andorrà. Adequa i modernitza, des del més absolut respecte per la tradició jurídica andorrana, tot el que regula la família, les seves institucions, la persona i el dret internacional privat, per adaptar-los a l’evolució i noves realitats socials.

Per citar alguns elements destacats del Codi de Família, i a tall molt resumit, incideix en el reconeixement de la participació efectiva i directa de les persones amb discapacitat en les decisions que els afecten; equipara les unions estables de parella del mateix sexe a qualsevol tipologia de casament; agilita els processos de divorci sense el requisit previ de buscar causes o culpables; inclou les novetats en matèria de filiació introduïdes a la Llei de tècniques de reproducció humana assistida (com que la parella d’una dona que queda embarassada gràcies a aquestes tècniques sigui considerada directament mare del nadó sense necessitar reconeixement); i estableix l’obligació dels progenitors d’escoltar el menor d’edat a l’hora de prendre decisions que els involucrin.

És, talment, un text dens i complex a parts iguals, però no ha estat impediment per ampliar-lo durant el treball en comissió, a través de les més de 150 esmenes presentades. Malgrat els canvis, sempre ha preservat l’esperit que cerca el Codi, la protecció del dret de la persona i de la família i l’adequació als nous models i demandes socials.

Així, el text que sotmetrem al Consell General ha quedat enriquit. I m’agradaria ressaltar alguns d’aquests punts sobre els quals, des dels grups de la coalició, hem incidit.

En matèria de drets de les persones amb discapacitat, i totalment alineats amb la ratificació d’Andorra, el 2013, del Conveni internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, hem abolit el procediment d’incapacitació substituint-lo per un sistema de prestació de suports, que dona preferència a les mesures que adopta la persona i posa especialment èmfasi a preservar la seva autonomia.

També suposa un avenç important la introducció de la compensació per treball domèstic en cas de divorci. Així, es reconeixerà el cònjuge que ha treballat en tasques domèstiques o que ha treballat per a l’altre sense remuneració o amb remuneració insuficient. La compensació es regirà tenint en compte el diferencial de guanys obtingut durant la convivència, i que podrà arribar fins a un màxim del 25% d’aquests.

Pel que fa als divorcis, com ja he esmentat, agilitem els procediments amb la introducció d’un règim a demanda no causal, sense períodes d’espera ni necessitat d’al·legació de causes. En qualsevol cas, el procediment sempre donarà preferència a la custòdia compartida dels fills perquè aquests puguin gaudir del seu pare i mare a parts iguals. Sempre, és clar, que no hi hagi elements que indiquin que no ha de ser així (com violència o abusos).

Un altre apartat destacat és el que fa referència a la modernització i ampliació dels models de família. Per exemple, s’introdueix la possibilitat d’adoptar majors d’edat (fins als 25 anys), sempre que hi hagi hagut convivència i un lligam afectiu entre pare o mare i fill. També es regulen els procediments per a les adopcions internacionals, seguint els criteris del Conveni de l’Haia del 1993. Així mateix, s’introdueix el concepte de famílies recompostes, formades per persones vídues que es tornen a casar o aparellar. Dins d’aquestes, habilitem que el nou cònjuge pugui intervenir en les decisions quotidianes o de caràcter urgent dels fills de la seva parella. Per citar un exemple, que pugui fer sense problemes una acció tan habitual com la d’anar a buscar els infants a l’escola.

Finalment, un punt que també és fruit del diàleg mantingut amb les associacions que vetllen pels drets del col·lectiu LGTBIQ+, hem introduït la regulació del canvi de nom i de sexe de les persones que senten que aquests no es corresponen amb el que viuen com a propi. Podran fer el canvi de nom si són majors d’edat, mentre que els menors també el podran fer si tenen el consentiment dels seus pares. Pel que fa al canvi de sexe, el podran demanar els majors d’edat si acrediten que han fet una transició d’almenys dos anys que els reconeix públicament com una persona que ja té la identitat de gènere que reclamen.

Aquests són alguns dels canvis d’una llei que codifica, modernitza i sistematitza la normativa i el dret andorrà de dècades. Canvis que se sumen als nombrosos que configuren aquest nou Codi, mostra que som davant d’una llei de gran calat, de les que definiran i es recordaran d’aquesta legislatura.

*Carles Enseñat, President del grup Demòcrata