Lectures d'estiu

Arriben les vacances i res millor que uns bons llibres per desconnectar. Desconnectar de la feina i dels estris digitals que ocupen bona part de la nostra vida. Deixem el telèfon, el portàtil i l’ordinador, i per un moment tornem a gaudir d’un llibre a les mans. O d’un llibre electrònic. Per què no? Ocupen poc espai, compleixen la mateixa funció i, a sobre, ens proporcionen d’altres possibilitats, com ara consultar una paraula o cercar un personatge.

Sobre gustos no hi ha res escrit, tot i que a mi m’agrada més el llibre convencional i si haig de buscar un personatge, una acció o una frase, tiro enrere i m’entretinc una bona estona.

Parlem, però, de llibres d’estiu. La novel·la policíaca sempre sembla una bona opció.

La sèrie Millenium, escrita per Stieg Larsson, segueix ocupat un lloc predominant entre les meves preferides. Les tres novel·les escrites per Larsson, Homes que odien dones (segons el títol original), La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire, segueixen sent de les que més m’han agradat els darrers anys i bé mereixen una segona lectura.

L’escriptor Joël Dicker també és un dels meus preferits per a l’estiu. Les seves novel·les atrapen d’allò més, especialment La veritat sobre el cas Harry Quebert, El llibre dels Baltimore i La desaparició de Stephanie Miller.

Recentment ha publicat El cas Alaska Sanders, un llibre que espero llegir d’aquí a uns dies. Tots ells publicats en català per La Campana.

Finalment i dins de l’ampli món de la novel·la policíaca, em queden com a obres sempre aconsellables les novel·les que constitueixen la sèrie del inspector suec Kurt Wallander, el personatge creat per Henning Mankel i que són un petit tresor.

D’altres vegades he parlat de Mankell, però el cert és que la sèrie Wallander és tot un descobriment. Són tretze llibres, que aconsellen llegir cronològicament, no segons la seva aparició, sinó segons l’edat del personatge i que de ben segur ens ocuparan no probablement un parell d’anys.

La sèrie comença amb Assassins sense rostre, continua amb Els gossos de Riga i La lleona blanca, fins acabar amb L’home inquiet i un recull de contes sobre un jove Wallander a La piràmide.

En el meu cas encara vaig per la quarta novel·la de la sèrie, L’home que somreia, i espero que l’inspector Kurt encara m’acompanyi durant uns quants mesos.

En qualsevol cas, els tres escriptors, Larsson, Dicker i Mankell, formen un triangle que fàcilment atrapa al lector.

Bona lectura i bones vacances.