Fil musical

Fa uns dies vaig estar en un petit oasi al cor del Baix Empordà: naturalesa, pau, tranquil·litat, però és ben cert que la perfecció, i així va quedar ben palès, no existeix.

La masia que seria durant una setmana el nostre lloc de vacances desprenia, per tots els seus porus, components de silenci i harmonia, tan preuats a partir d’una certa edat.

Acabats d’arribar, ens meravellàvem de l’entorn fantàstic però just en seure per dinar part de l’encant es va esfumar. Va començar a sonar música, el conegut fil musical dels dimonis.

Quina contradicció: un lloc que ja és música per ell mateix, amb l’airet que fa ballar les fulles dels arbres, el ric ric dels grills, el piular d’alguns ocells...

Res, la immersió cent per cent en el silenci haurà d’esperar. Tot això em porta a reflexionar i a empatitzar amb les persones a les quals els molesten i els incapaciten a la seva vida diària els diferents sorolls presents al nostre dia a dia.

Ara recordo que durant el mes d’abril algunes grans superfícies del país van instaurar l’hora silenciosa per a persones amb trastorns de l’espectre autista o amb hipersensibilitat.

Em sembla una iniciativa genial, fins i tot penso que s’haurien d’ampliar les franges horàries i estendre a molts altres comerços o serveis de restauració per la població en general.

Llegeixo, segons el psicòleg i psicoanalista Jaume Descarrega, que el silenci té efectes balsàmics pel nostre cos i la nostra ment. Entre d’altres, alleuja l’estrès, abaixa la pressió arterial i millora la concentració, així com la productivitat en el treball. Es veu que algunes empreses han posat a la pràctica durant una part de la jornada uns moments de silenci on no es parla amb els companys o no es respon al telèfon ni als correus electrònics, i una segona part on ja es pot interactuar.

Fer silenci no té, doncs, contraindicacions ni cost econòmic, ans el contrari, tot són beneficis per a la salut de la persona. Mens sana in corpore sano.