El franctirador

L’amic em diu que acull una dona ucraïnesa i el seu fill a casa. Els tenen des que va començar el conflicte, la guerra, la invasió o digues-li com vulguis. El malson que està vivint Europa.

El seu marit és al front, a la zona del Donbass. És franctirador.

Sols escoltar la seva especialitat militar se’m gela la sang. Tots sabem què fa un franctirador, i tot i que originalment anaven per lliure, ara es pot dir que pertanyen a l’exercit d’un país, però en principi actuen sense observar la disciplina de grup.

Poden imaginar-se la feina d’un franctirador? Posar-se en el seu lloc i pensar en la seva especialitat?

A mi em resulta gairebé impossible.

Perquè en aquest supòsit, i per molt que es vulgui dir o explicar, hi ha una línia que és indefinible.

Estan atacant el teu país, estan matant la teva gent. Quatre desgraciats i criminals decideixen envair el país i tu has de defensar-lo. Però com el pots defensar?

A l’hora de la veritat, els soldats sols són titelles al servei de ments perverses, en qualsevol guerra. No moren els senyors de la guerra, moren els que no haurien de morir. Aquesta és la trista veritat.

Però tornem al franctirador. Està amagat en un turó i veu com s’atansa l’enemic. Com defineixes l’enemic? Qui és l’enemic?

Veus un soldat en la llunyania. Un noi, un home jove que potser acaba de complir divuit o dinou anys i que avança pel camp, descobert, desprotegit... O envoltat d’altres soldats que s’atansen al lloc en conflicte.

El franctirador prem el gallet i dispara. La víctima cau morta. No sabem qui és, què fa, quina era la seva vida.

I així dia a dia, a la zona de més conflicte. Lluitant pel teu país.

No entro, encara que costi, a valorar la raó o no raó del conflicte. Sols em poso per un instant en el cap i en la ment del franctirador. I no se’m fa difícil, sinó, ho repeteixo, impossible.

Sobreviurà o no? Serà també ell una víctima? I després de la guerra? Què li quedarà a la consciència? La satisfacció d’haver lluitat pel país, o potser el trauma, el devastament mental d’haver matat, no l’enemic, perquè en acabar la guerra ja no serà l’enemic sinó gent, persones, individus que com ell tenien una família, uns infants i un futur per endavant?

“El seu marit és franctirador”.

No, no és una feina com qualsevol altra. És una feina que hauria de no tenir sentit.