La tribuna
Focs
Enmig de les calorades del sud d’Europa era difícil esdevenir l’excepció
Quan en una farmàcia d’Escaldes s’anunciava una humitat relativa del trenta-set per cent –si no era del 27%– i es feia sentir el ventet, no calia formació de meteoròleg per intuir que, com a la resta del sud-oest d’Europa, ens amenaçava el foc.
El tancament de berenadors a l’aire lliure, la suspensió de “castells” a les festes majors, també els feien preveure. Bona idea la de Sant Julià, substituir coets i carcasses per drons de llum, tot i que dimecres va ser al pla de Canillo; dijous, poc abans d’escriure, eren restolls a Soldeu. La petitesa –en superfície– del país, i les bones dotacions –materials, helicòpters inclosos, i humanes– dels serveis d’emergència es van demostrar una vegada més eficients contra els sinistres que, en ambdós casos, no van passar del mig miler de metres quadrats de vegetació consumida. Tot i que ningú no va treure l’ensurt als veïns dels habitatges més propers a les flames, segons testimonis directes.
Encara no han esclatat les tempestes, ni han començat els ruixats, en arribar a aquesta línia, però cal confiar en els encerts generals que en els darrers temps demostren els homes i les dones del temps. I ben necessària que és l’aigua del cel per a la terra i les plantes –de tota mida– en aquestes valls.
El pagès de davant de casa ha distribuït els aspersors per regar d’una manera diferent de la d’altres estius: la meitat els ha deixat per remullar les plantes del tabac, els altres els ha col·locat als camps limitats a l’herba que habitualment sega i embolcalla formant cilindres coberts de plàstic perquè les vaques puguin menjar a l’estable, quan vingui l’hivern i el fred ara tan difícil d’imaginar.
Amb aquest text ja imprès podrem comprovar, com cal esperar, que els pronòstics han estat encertats i que tots els animals, vegetals i terres hem vist alleujada la temperatura i la set. I que la treva, anunciada només per a tres dies, no deixi pas a tantes dates seguides d’ofecs generalitzats.
Tot i que aquests temps tan dolents –els experts meteoròlegs rebutgen públicament i reiterada dir-ne “bon temps” d’aquest, assolellat i calorós amb persistència, que ho asseca tot.
Si mai no plou a gust de tothom, tampoc no complau a tot-hom la calor. Si després de la tempesta ve la calma, després de la calma absoluta ben bé podrien arribar les tempestes i els xàfecs, que fins i tot els més i les més amants de l’helioteràpia potser fa dies que van començar a enyorar.
I, sobretot, no val a fer cas de les dades de mal averany. Cal no recordar el que va succeir aquella tardor d’aquest any fa exactament quatre dècades. Més aviat cal compartir el criteri dels especialistes, que la tendència de la història és a repetir-se, però molt poques vegades torna de la mateixa manera, als mateixos llocs, ni amb les mateixes conseqüències. No substituïm la por de la pandèmia, tan minvant, per altres temors sembla que encara amb menys fonament.