Blockchain a Andorra. Oportunitats de la llei de representació digital d'actius

Nous reptes, noves oportunitats. El mes de juny passat, el Consell General va aprovar la controvertida i tan llargament esperada Llei de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain, que regula les activitats professionals en l’àmbit del blockchain fetes des d’Andorra. Una llei que, tot i haver estat retallada pel legislador, aporta una base mínima per regular, organitzar i supervisar les pràctiques empresarials mitjançant aquesta tecnologia, alhora que obre la porta que, en el futur, es desenvolupin lleis més ambicioses sobre l’aplicació del blockchain al Principat.

Per primer cop, es delimita què es pot fer i què no en l’àmbit del blockchain, el sistema de regulació i la forma de supervisió, i s’organitzen i regulen pràctiques que es feien sense control al país. A partir d’ara, estaran subjectes a la regulació de la llei totes les empreses andorranes que participin de manera professional i habitual en la representació digital d’actius (tokenització) des d’Andorra, les quals necessitaran disposar de l’autorització de l’Autoritat Financera d’Andorra (AFA) per poder operar. No obstant això, quedaran fora de la llei procediments importants que caldrà regular en el futur, com l'emissió d’actius que es considerin instruments financers o diner electrònic, és a dir, que puguin ser substitutius del diner i permetin efectuar pagaments per mitjà de monedes virtuals; que de moment no són previstos, tot i que el Govern haurà de regular-los en un termini màxim de dotze mesos des de l’entrada en vigor de la llei.

Es creen diferents tipologies d’entitats regulades que participen en la representació digital d’actius, que col·laboren i interactuen entre elles per tal de garantir que es faci un bon ús de la tecnologia blockchain i que es protegeixin els interessos dels usuaris que hi participin, com són els emissors, els proveïdors de serveis als emissors, les plataformes d’intercanvi, els moneders i custodis, els inversors i usuaris, els serveis de consum, el veedor digital i els nodes. I es regula un procés estricte d’autorització, registre, supervisió i control per part de l’Autoritat Financera d’Andorra per als particulars i les empreses que facin activitats d’emissió i custòdia de tokens, creïn plataformes de compravenda de tokens o siguin veedor digitals, entre altres, que hauran de complir uns estàndards molt alts d’experiència, solvència i professionalitat per poder operar en el mercat andorrà.

Destaca la figura del veedor digital, que serà l’òrgan encarregat de garantir que els projectes compleixin els requisits de la llei. El veedor digital haurà de ser necessàriament un advocat o economista col·legiat a Andorra i tenir la nacionalitat o residència fiscal andorrana. I qualsevol entitat que vulgui operar a Andorra haurà de designar necessàriament un veedor digital acreditat per l’AFA. La llei estableix que aquestes entitats tindran funcions importants en la garantia del bon ús del blockchain per part dels emissors, com ara les següents:

a) Interlocució: Fer de pont entre l’emissor del token (l’impulsor del projecte que vulgui desenvolupar-se a Andorra) i l’AFA.

b) Consultoria: Assessorar l’emissor sobre el compliment dels requisits legals i el suport necessari a les emissions, havent de fer un informe que n’acrediti el compliment.

c) Informació: Reportar a l’AFA quan els ingressos o les despeses del projecte s’allunyin del previst inicialment.

d) Control: Vigilar que els projectes compleixin les obligacions legals.

De manera innovadora es regulen també els contractes intel·ligents o smart contracts, que són aquells que s’elaboren de manera automatitzada dins el programari del blockchain, sense la intervenció manual d’un advocat o d’un altre professional; i que en endavant tindran validesa jurídica a Andorra si es compleixen certs requisits, com que siguin immutables, que siguin signats digitalment i que l’objecte de la transacció pugui ser verificat i controlat.

També es fixen criteris molt estrictes perquè els particulars i les entitats puguin acreditar-se davant de l’AFA, com ara que justifiquin un alt nivell d’estudis, quins llocs de treball i quins càrrecs han desenvolupat en el passat, aportin informació exhaustiva que provi l’experiència i la reputació del professional, tinguin una assegurança de responsabilitat civil i compleixin els complexos mecanismes de control intern. I es regulen un règim d’infraccions i sancions per incompliment, que poden anar des de l’amonestació escrita fins a multes d’entre 10.000 a 1.000.000 d’euros, i fins i tot sancions penals.

En definitiva, Andorra fa un pas endavant en la regulació del blockchain al Principat, un pas cautelós però necessari. N’organitza l’activitat, en defineix els agents i en regula l’incompliment. I obre una finestra d’oportunitat per incorporar en el futur l’emissió d’actius digitals que siguin substitutius del diner i permetin efectuar pagaments, alineant-se amb una realitat global de què Andorra no pot ni ha de quedar fora: que el diner digital forma part del futur, que cada cop serà més estrany tenir papers de colors a la cartera i que un país i unes empreses obertes al blockchain seran més competitives, globals i innovadores, a Andorra i al món.

*Oriol Giró Canturri, Soci Director d’Emindset Law