Nova Llei de la persona i la família

El proppassat 21 de juliol vam votar al Consell General l’aprovació de la nova Llei qualificada de la persona i la família, un text que prové de la legislatura passada i que, en aquesta, se li ha donat la volta com a un mitjó per tal d’assolir un text modern, que concentra la legislació en la matèria. La Llei qualificada de la persona i de la família és un text de 256 articles, 6 disposicions addicionals, 8 disposicions transitòries, una de derogatòria i 12 de finals. Aquest volum deixa entreveure la importància d’aquest nou text, que regularà els aspectes civils vinculats a la persona i a la família. Aspectes essencials, entre altres, com la identitat, la capacitat, la tutela, els vincles familiars i la resolució dels mateixos, la filiació, l’autoritat parental o les normes de dret internacional privat, que diuen com es regulen aquestes relacions quan sortim de l’àmbit nacional.

Prenent com a base el text entrat a tràmit parlamentari que els grups parlamentaris de la coalició ens van proposar inicialment, des de les files socialdemòcrates vam proposar 130 esmenes, de les quals no hem assolit consens polític només en cinc temes (en set esmenes). Aquest resum mostra l’important volum de treball i l’ampli consens assolit per tal de dotar-nos d’un text adaptat a la realitat actual, molt equilibrat ideològicament i de cabdal importància per a la gent que vivim en aquest país. Aspectes aportats pels socialdemòcrates com la protecció del cònjuge econòmicament més dèbil (quan hagi treballat per compte de l’empresa de l’altre o que s’hagi dedicat a la cura de la família), com la custòdia compartida en defecte de pacte (excepte que hi hagi motius que la desaconsellin), o com les relacions familiars en famílies recompostes (que es formen de nou, provenint els seus membres d’altres famílies ja dissoltes), han estat considerats i incorporats al text.

D’altra banda, altres aspectes com el canvi de paradigma pel que fa a la capacitat (on ja no hi haurà incapacitacions judicials, sinó la determinació d’un sistema de suports perquè les persones amb discapacitat tinguin un major grau d’autonomia) o el canvi de posició de DA respecte a la legislatura passada, pel que fa a l’autodeterminació de gènere (alineant-nos amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans), són àmbits en els quals hem coincidit des de l’inici.

No obstant aquest ampli consens, referendat per un vot d’unanimitat a la llei, des de la bancada socialdemòcrata no compartim la posició de tots els altres grups parlamentaris pel que fa a no formalitzar en la llei la mediació com a mecanisme previ i extrajudicial de resolució de conflictes familiars (sobretot en un moment on semblaria que es vol apostar per la mediació i on la justícia pateix d’una saturació sovint dolorosa per a la població). Tampoc ens hem entès a reconèixer cap dret a parelles que malgrat no estar inscrites en el registre, poden acreditar fefaentment la seva qualitat de parella (sigui per una convivència cinc vegades superior a la necessària pel registre o per l’existència de fills en comú).

Però si en un tema ens hem trobat en posicions diametralment oposades, que ens va obligar a demanar una votació separada per articles, als quals els socialdemòcrates vàrem votar en contra, és en el que considerem que és una nova ingerència de la doctrina catòlica en les nostres institucions. I és que amb la nova llei, desapareix la institució del matrimoni civil, si més no el seu nom, al qual a partir d’ara li haurem de dir casament civil. Per tant, la institució civil, provinent del dret romà, cedeix el seu nom a la forma canònica, que és posterior. Casament vol dir cerimònia i si bé no ens enrocarem en contra que les cerimònies oficiades per l’Església tinguin efectes civils, és a dir, entrin en l’ordenament jurídic que en regula els efectes legals dels matrimonis, no podem compartir que la institució civil hagi de quedar desproveïda del seu nom en favor d’una forma canònica que, en teoria, es regeix per les lleis de Déu i no per les dels homes.