La tribuna
La gallina dels ous d'or
L’atractiu més gran d’Andorra i, en general del Pirineu, és la muntanya
En la mateixa edició d’aquest periòdic s’oferien fa uns dies dues interessants informacions que poden il·luminar-nos en el tema que ens ocupa. D’una banda, els cònsols d’Ordino, que es distingeixen per la seva sensibilitat ambiental, anunciaven el resultat d’un estudi recent: entre el 2018 i el 2022 s’ha construït l’enorme xifra de 45.000 metres quadrats a la parròquia, i que el POUP preveu la possibilitat d’edificar 4,6 milions de metres quadrats, que podrien encabir una població de... 125.000 habitants! Recordi’s que avui Ordino té 5.300 persones i 1.500 habitatges. Una descomunal desproporció entre realitat i perspectives urbanístiques en vigor. Com és possible una planificació tan desmesurada? Amb bon criteri, els cònsols d’Ordino van manifestar la voluntat de limitar la desenfrenada edificació, ja que creuen que és incompatible amb la declaració de Reserva de la Biosfera de la Unesco.
D’altra banda, i el mateix dia, el director general de Grandvalira es felicitava perquè el mirador solar de Tristaina havia rebut en un mes 7.000 visitants, i que durant el primer estiu de funcionament havia acollit 85.000 turistes. Confiava que aquesta temporada d’estiu els clients d’Ordino Arcalís i Grandvalira assolissin la rodona xifra de 130.000: milers i milers de persones seduïdes per la propaganda i aconduïdes cap al medi natural. No cal dir que com més alta és la cota i més verge és l’indret, més suggerent és l’oferta.
L’atractiu més gran d’Andorra i, en general del Pirineu, és la muntanya, el bell paisatge natural: un autèntic tresor llegat impol·lut pels nostres ancestres. És la gallina dels ous d’or. Però aquest tresor es veu constantment agredit en els nostres dies per la massificació turística i l’artificialització. Les empreses turístiques i els comuns volen captar cada vegada més i més gent. Els ofereixen esquers i activitats diverses a la natura: ponts tibetans, miradors solars i no solars, tobotroncs, telefèrics, telecadires, jocs de llum als estanys, ampliació de pistes d’esquí i campionats i curses a peu, en bicicleta o en moto (tots amb noms anglesos, això sí).
I, és clar, cal triar. O una cosa o l’altra. Tot alhora no pot ser. O massificació turística o protecció integral de la muntanya. Cal plantejar-se seriosament i al més aviat possible si és assenyat matar la gallina dels ous d’or aquesta generació, sabent que no té substituta perquè el deteriorament de la natura verge, quan s’ha produït, ja no té marxa enrere, ja no es pot revertir. Cal trencar el cercle viciós i dissenyar i adoptar de forma consensuada, amb tota urgència, sense perdre més temps, un model de desenvolupament que no mati la gallina dels ous d’or.
Quina alta responsabilitat la dels andorrans i pirinencs d’avui! D’ells, de nosaltres, depèn el llegat que deixarem a les futures generacions. És tan fàcil destruir els fràgils equilibris mediambientals! Un parell de buldòzers en un matí poden ferir greument una vall verge d’alta muntanya, configurada al llarg de mil·lennis com una preciosa obra d’art. És tan subtil la bellesa..!
Ailton Krenak, pensador indígena, ens advertia: “El futur és ara i potser no hi hagi demà.”