Ja s’han escolat dos anys d’ençà la darrera vegada que narràvem el Relat de la Botiga. Ara, toca un relat d’un altre caire i aquest, originat arran del trasllat de la mare, a les contrades del més enllà. Les nombroses mostres de condol rebudes ens han encoratjat a escriure aquestes línies. La gent del barri on havia conviscut tants anys ens han fet part del seu tarannà, la seva discreció, bona disposició i gran generositat. Ras i curt, les vivències compartides.
Darrere del taulell de la botiga la mare hi va estar dia rere dia, fins entrats els 90 anys, i sempre al mateix barri.
La mare volia exhalar l’últim sospir a casa però la vida havia decidit altrament. Els seus darrers dies la van portar al Centre Residencial del Cedre. A l’antic Hotel Cerqueda, convertit en una residència d’ancians, on hi tenim força lligams familiars: els dinars de Cap d’Any, els batejos dels nets i el convit del casament d’una de nosaltres. Quants records tot d’una afloren a la memòria.
Volem agrair especialment al servei sanitari i administratiu del centre l’atenció dispensada a la mare, en tot moment. Entre ells volem emfatitzar tot el personal del centre: metges, infermeres, auxiliars. També un agraïment a la plantilla administrativa: secretàries i assistenta social.
El facultatiu de pal·liatius va assegurar-li que marxaria tranquil·la i en pau, talment a casa. I així fou. Partia assossegada i serena, tal com ella ho havia desitjat, el 5 de juliol d’enguany. Donem gràcies a Déu d’haver pogut escortar la mare fins al darrer moment. El pare també marxava un dia 5 que s’esqueia a l’abril d’ara fa setze anys. Ambdós els hem pogut acomiadar. I de la mateixa manera ells ens varen acollir quan veníem al món. Aquestes dues etapes tan crucials que marquen tot ésser humà.
En aquesta dimensió celestial, de ben segur ja s’han retrobat i seguiran vetllant per nosaltres com ho varen fer en vida, aquí a la Terra. Ens sentim immensament regraciades.