La lactància materna és cosa de tots

De l’1 al 7 d’agost se celebra la Setmana de la lactància materna. Des d’Unicef hem volgut alçar la veu i compartir la importància d’invertir en polítiques favorables per a la família. Els estudis demostren que els primers mesos de vida són un període en què la combinació d’una nutrició adequada, un ambient d’afecte i unes cures estimulants poden enfortir el cervell en desenvolupament del nadó i concedir-li el millor començament de vida. I aquí pren importància la lactància materna, que actua com a primera vacuna del nadó, protegint-lo de malalties infantils comunes. És clar, o ho hauria de ser, que la decisió de com alimentar el nadó correspon a la mare. Tot i això, els organismes nacionals i internacionals avalen sense cap dubte els beneficis que la lactància materna té, no sols per al lactant, sinó també per a la mare, la família i la societat. Malgrat tot, avui dia encara existeixen molts mites al voltant de la lactància materna. Des que la lactància materna és fàcil fins que és totalment normal que la lactància materna faci mal.

Per mites com aquests que encara continuen vius i per poder brindar la millor nutrició i cura al nadó és pel que considerem que la lactància materna no és cosa d’una dona, sinó que és cosa de tots. Les mares necessiten el suport de la família, del seu entorn, de professionals de la salut però també del Govern i de les empreses. El naixement d’un nadó pot ser aclaparador, no conec cap mare que no vulgui el millor per al seu fill i moltes vegades els dubtes les envaeixen. Per això és molt important comptar amb el suport de professionals de la salut que acompa­nyin la mare durant l’embaràs i el part però sobretot també el postpart. Aquí el paper de les llevadores és clau.

És necessari dur a terme un programa d’acompanyament a la lactància no sols per educar les mares amb les tècniques adequades per a la lactància, sinó també per esvair tots els dubtes que apareguin i com a suport. Sabem que es recomana l’alletament des de l’inici de la vida del nadó, però potser no tenim clar quines són les recomanacions de la seva durada.

En aquest sentit, des d’Unicef considerem que l’alletament ha de ser com a mínim de 18 setmanes. Però hem de ser conscients que aquest termini és el mínim, en cap cas suposa l’ideal. Es recomana que les mares puguin alletar exclusivament durant sis mesos i de continuar alletant durant el temps que desitgin. Però, com fer-ho possible per a les mares treballadores? Aquí és on entren en joc les polítiques favorables a la família. Actualment, a Andorra, la Llei de relacions laborals fixa un descans per maternitat de vint setmanes (ampliable en cas de part múltiple o discapacitat del nadó o la mare). Com veiem, el descans per maternitat ja és superior a les divuit setmanes mínimes que defensem que han de tenir les dones per poder alletar el fill. Ara bé, és suficient? La Llei de relacions laborals també fixa un permís retribuït durant els 9 mesos següents a la data del part a absentar-se del lloc de treball per a tenir cura del fill durant el 25% de la jornada laboral. Aquest permís és el que col·loquialment es coneix com a permís d’alletament. Si partim de la base que tenim un contracte de treball ordinari amb 40 hores setmanals, la llei ens permet tres opcions per gaudir d’aquest permís: la primera, gaudir de dues hores de permís al dia dividides en una hora al matí i una hora a la tarda; la segona, gaudir de dues hores de permís al dia en un únic període diari, i la tercera, compactar el permís per alletament i gaudir de 9 setmanes més de descans.

El problema rau en el fet que la segona i tercera opció sols és possible amb l’acord de l’empresa. Una opció per continuar invertint en polítiques que afavoreixen la família seria que fos el progenitor qui pogués decidir quin tipus de permís és més beneficiós per al nadó. Les polítiques favorables a la família no només es tradueixen en infants més sans i millor educats, més igualtat de gènere i un creixement més sostenible, sinó que també s’associen a l’augment de la productivitat dels treballadors i de les possibilitats d’atraure, motivar i conservar empleats.

Des d’Unicef s’insta els governs a oferir més permisos parentals adequats, pauses remunerades per a la lactància materna, serveis d’atenció als infants assequibles, accessibles i de qualitat, així com subsidis d’ajuts per als fills. Com hem dit, la lactància materna és cosa de tots. Fem-la possible.

* Judit Silvestre, Advocada i voluntària de l’Unicef