Evolució de la intensitat pluviomètrica estival a Andorra

És prou sabut, i constatat per la gent d’Andorra, que els xàfecs tempestuosos estivals presenten sovint, al Pirineu andorrà, una intensitat molt elevada. En l’article que oferim a continuació hem fet una anàlisi breu de com ha evolucionat recentment la intensitat pluviomètrica diària al nostre país en període estival. Per fer-ho, hem recorregut a les dades de precipitació diària del trimestre format per juny, juliol i agost de l’estació meteorològica de la central de FEDA (1.135 m d’altitud) corresponents als quarantennis 1941-1980 i 1981-2020, el primer, que no denota canvi climàtic, i el segon, amb canvi. Tot seguit, i com a informació complementària, hem aportat algunes dades sobre intensitats de la pluja, també en període estival, per a intervals de temps inferiors a 24 hores.

L’estació de la central de FEDA ofereix un emplaçament idoni per a l’estudi de la intensitat pluviomètrica al territori andorrà, i això gràcies a tres factors bàsics: a) la forta activitat termicoconvectiva del sector on es troba la central, emplaçada en un fons de vall de la meitat meridional d’Andorra, on el caldejament del terreny i de la capa d’aire que s’hi troba en contacte resulta acusat; b) l’encaixament topogràfic del sector, que propicia per si mateix una convecció acusada (disparament vertical de les masses d’aire a causa del relleu, que actua de trampolí) i c) la localització de la central en un tram de la vall del Valira d’orient que mira al sud, per tant, ben exposat als fluxos inestables de procedència sud, els més actius a Andorra per donar lloc a precipitacions intenses.

Hem de dir, d’antuvi, que la precipitació estival s’ha reduït a Andorra les darreres dècades. Així, mentre que al quarantenni 1941-1980 la mitjana anual de la precipitació del trimestre juny-juliol-agost va ser a la central de FEDA de 291 mil·límetres, ha estat de 225 mm en el quarantenni 1981-2020. O sigui, s’ha produït una reducció del 22,7%. Tanmateix, aquesta reducció ha tingut lloc sense un increment sensible de la variabilitat interanual. El coeficient de variació (quocient, en percentatge, de la desviació típica i la mitjana aritmètica) ha passat a l’estiu només del 32,5% al 36,8% del període 1981-2020, també a la central.

La intensitat pluviomètrica diària tampoc no sembla haver-se incrementat a l’estiu. Hem ajustat les sèries estivals de precipitació màxima diària de cada any de la central a la distribució de probabilitat GEV (General Extreme Value), la més emprada per ajustar sèries climàtiques, i les quantitats màximes esperades en 24 hores per a diferents períodes de retorn (el període de retorn és el nombre d’anys que per terme mitjà ha de passar perquè torni a produir-se un fenomen d’una magnitud igual o superior a l’ocorregut) s’han mantingut semblants. Per a un període de retorn de 5, 10, 20, 50 i 100 anys, les quantitats màximes esperades a escala diària són en el període 1941-1980, a la mateixa central, de 56, 65, 73, 82 i 89 mm, respectivament, i de 54, 63, 71, 81 i 87 mm en el període 1981-2020. Valors, per tant, similars.

Podem examinar el percentatge de la precipitació que aporten al trimestre juny-juliol-agost els dies de precipitació igual o superior a 15,0 mm, a 30,0 mm i a 50,0 mm, i aquí els valors també resulten estadísticament idèntics. Així, en el període 1941-1980, aquests llindars aporten el 59, el 24 i el 7% del total de la precipitació estival, respectivament, i en el període 1981-2020 el 53, el 24 i el 7%, respectivament. Les precipitacions diàries més intenses no tenen, per tant, a l’estiu, un pes percentual més important que abans.

Tots aquests resultats haurien de poder complementar-se amb una anàlisi de les intensitats horàries i subhoràries. Malauradament, no és possible avui dia la realització d’un estudi formulat en aquests termes. Tan sols podem tenir una certa constatació que als darrers anys els xàfecs tempestuosos estivals poden ser molt intensos i virulents, més que abans, en la qual cosa té un paper clau, d’una manera molt probable, l’increment global de la temperatura. Semblaria observar-se en els últims anys una certa tendència al fet que, en període estival, passen força dies sense que plogui o en què només plou de manera dèbil, i que, de sobte, en un dia concret es desencadena una tempesta molt violenta, cosa que reflecteix, molts cops, el comportament imprevisible de les mateixes tempestes de calor, cada vegada més importants, per desgràcia.

Disposem d’alguns registres facilitats per Andorra Recerca + Innovació que indiquen intensitats instantànies de la precipitació superiors a 1 mil·límetre per minut i fins i tot superiors a 2 mm/min, com els del 26 d’agost del 2008 a l’estació d’Aixàs (Sant Julià de Lòria), quan s’hi totalitzaren 75 mm, amb una intensitat màxima de 20,6 mm en deu minuts a les 16.50 UTC i de 19,4 mm a les 17.10 UTC. Tenim present també en la memòria la forta tempesta que provocà el desbordament del riu Runer i la inundació del pas fronterer hispanoandorrà l’1 d’agost del 2008. En aquest episodi, l’estació de la borda Vidal, emplaçada allí mateix, recollí en poca estona fins a 65 mm. Podem destacar igualment la del 20 de juliol del 2013, en què a Aixàs la intensitat de la precipitació assolí els 11,1 mm en deu minuts, encara que al final de l’episodi la pluja totalitzada no ultrapassà els 29 mm. O la que afectà el sector de Claror el 21 de juliol del 2015, una tempesta de les que hom anomena estacionàries, focalitzada, que deixà en molt poca estona una quantitat molt important d’aigua. Ocasionà la crescuda i el desbordament del riu d’Aixirivall (Sant Julià de Lòria), i hauria pogut tenir conseqüències molt greus. Pel que fa a les quantitats de precipitació, la dada facilitada pel Servei Meteorològic Nacional corresponent a una làmina d’aigua de Météo France al pic de Claror, al mateix nucli de la tempesta, indica un registre d’uns 70 mm en tan sols una hora aproximadament.

Tot això ens porta a incidir en la necessitat d’un seguiment precís dels fenòmens tempestuosos estivals a casa nostra, indispensable per dur a terme una gestió correcta del territori que permeti d’evitar efectes desastrosos provocats per aquests fenòmens sobre el col·lectiu humà. Sabem que les tempestes d’estiu poden ser causa de crescudes violentes dels rius i torrents, encara que generalment tenen, al nostre país, una duració més o menys breu. No solen afectar globalment el territori com ho fan els temporals copiosos de la tardor, però sí que, puntualment, en sectors focalitzats, poden generar molt enrenou i molts maldecaps. La planificació urbanística i de les infraestructures ha de prendre en consideració totes aquestes variables. Perquè les tempestes d’estiu, a banda de constituir un fenomen espectacular susceptible de provocar la fascinació en els entusiastes de la meteorologia, són també una bèstia negra que cal conèixer i tenir a ratlla, a fi que després no hàgim de doldre’ns.