L'efecte Tom Sawyer

En el capítol segon de les aventures de Tom Sawyer, el fantàstic llibre escrit per Mark Twain entre el 1876 i el 1879 i que tots els de la meva generació hem llegit, la tia Polly encarrega a Tom que pinti amb calç una llarga tanca de fusta, exactament de trenta vares de llarg i nou peus d’alçada.

Tom se les pensa i repensa perquè els seus amics facin la feina per ell i així descobreix, en paraules de l’autor del llibre, un dels principis fonamentals de la humana conducta, que és que per fer que algú, home o noi, desitgi alguna cosa, només cal fer-la difícil d’aconseguir.

I com s’ho fa Tom Sawyer? Doncs fent creure als seus amics que aquell tediós treball de pintar una llarguíssima tanca de fusta és en realitat una agradable activitat creativa.

Per això Tom comença a pintar la tanca davant dels ulls dels seus amics, com si fos un gran artista que gaudeix enormement amb la seva emocionant activitat creativa, que no és pas feina.

I què aconsegueix? Doncs que al final del capítol els seus amics no només pintin gratuïtament la tanca sencera amb 3 capes de pintura blanca, sinó que a canvi del dret a pintar la tanca li facin a Tom Sawyer tota mena de regals per aquesta feina, més ben dit, per aquesta ociosa activitat creativa.

Tom Sawyer, que com veiem és un noi molt espavilat, ven als seus amics el torn per pintar de blanc la tanca, a canvi, és clar, que els seus amics li regalin a ell des d’un tros de vidre blau d’ampolla per mirar les coses a través seu, a una clau incapaç d’obrir res, o un pedaç de guix, un gatet borni o un collar de gos però sense gos. Un seguit de presents que donen dret als col·legues de Tom a pintar animosament la tanca de fusta.

Tom observa els seus amics des de l’ombra d’un arbre, tot balancejant les cames i menjant-se una poma, veient com treballen per ell, tot i que ells pensen que no és pas feina el que fan sinó pura diversió creativa.

El final és conegut per tots quan la tia Polly se sorprèn gratament del treball fet pel Tom consistent en una tanca perfectament pintada amb diverses capes.

Si traslladem aquesta bonica història publicada el 1879 i l’extrapolem a avui en dia a alguna de les xarxes socials que fem anar, com per exemple Facebook, crec que podem substituir els 3 personatges de la novel.la de Mark Twain per noms i cognoms ben actuals:

a) La tia Polly seria la representant dels accionistes de Facebook, empresa valorada en uns 226.000 milions de dòlars.

b) Tom Sawyer seria sens dubte Mark Zuckerberg, amb una fortuna estimada de 120.000 milions de dòlars.

c) Els amics pintors de Tom Sawyer són els 2.900 milions d’usuaris de Facebook, aquells mateixos que duen a terme diàriament una agradable activitat creativa, consistent a crear continguts de franc per a la plataforma o xarxa social.

La reflexió final d’aquestes quatre línies és que aquella feina que haurien de fer els treballadors de Facebook a canvi d’un salari, resulta que la fan els usuaris de Facebook –els amics pintors de Tom– gratis et amore o per la patilla, com diuen la gent moderna, i a més, entregant gratuïtament a Facebook un actiu de més valor que la simple pintura, com són les nostres dades personals –les fotografies dels nostres fills a la platja a l’estiu, els vídeos amb els amics menjant caragols a l’hivern...

Aquest és l’anomenat efecte Tom Sawyer, clau del model del negoci de les plataformes digitals com Facebook, Instagram o YouTube.