Festa Nacional d'Ucraïna. Himne, bandera i símbols

Avui és el dia de la Festa Nacional d’Ucraïna, que enguany coincideix amb els 6 mesos de l’esclat de la guerra contra l’exèrcit invasor.

Ucraïna és el país que el destí ha escollit per aturar, pagant amb el preu de la seva sang, el deliri expansionista del nou imperi rus. Del seu èxit depèn la nostra tranquil·litat.

Convençut de ser ben acollit i obtenir una conquesta ràpida, el nou Tsar Putin va iniciar el 24 de febrer, avui fa exactament 6 mesos, el seu atac amb la certesa d’una prompta victòria.

Atès aquest penós episodi, avui tots coneixem la bandera d’Ucraïna, de dos colors, primer el blau del cel, a sota el groc daurat del blat, i en un costat el Tryzub, que és l’emblema oficial, un trident elegant i estilitzat utilitzat des de l’any 945 pel Gran Duc de Kíev Vladímir Sviatoslavich.

El Trybuz, que va ser prohibit per l’URSS en ser considerat un símbol nacionalista ucraïnès, va ser rehabilitat amb la caiguda de la Unió Soviètica i la proclamació d’independència de 1992.

Però també hi ha l’himne, que va ser compost pel sacerdot Mijailo Verbitski l’any 1863, amb lletra de Pavló Chubinski.

Sens dubte, Putin no el deu haver sentit mai, o no ha fet cas al que diu. Avui he considerat d’interès fer-vos-el conèixer.

El seu títol és Shche ne vmerla Ukrayina, que clar i català vol dir exactament “Ucraïna encara no s’ha mort”.

Es pot ser més premonitori?

Agafeu-vos fort a la cadira perquè adjunto alguna de les estrofes més rellevants, que ben segur que us sorprendran:

“Ucraïna no s’ha mort, ni la seva glòria, ni la seva llibertat.”

“Els nostres enemics s’esvairan com la rosada quan arriba el sol, i governarem nosaltres la nostra lliure terra.”

“Sacrificarem el cos i l’ànima per la nostra llibertat.”

“Demostrarem que som raça cosaca.”

El nom “cosac”, citat per primera vegada el 1395, deriva de les llengües eslaves per denominar els habitants de les estepes ucraïneses.

Defineix una raça tàtara d’homes lliures, demòcrates i independents, ben coneguts pel seu domini de les armes i l’enorme confiança que tenen en ells mateixos.

Continuem amb la lletra de l’himne?

“Resistirem en la lluita per la nostra llibertat, i no deixarem que altres manin en la nostra pàtria mare.”

“El mar Negre somriurà i el riu Dnieper se n’alegrarà.”

“El nostre esforç es veurà recompensat i la llibertat s’escamparà per les estepes.”

“La fortuna reflorirà de nou, i la glòria d’Ucraïna serà coneguda a totes les nacions.”

Es pot ser més d’actualitat? Doncs és un text escrit fa 160 anys!

El miserable Putin no el deu haver sentit mai, si no no hauria comès l’error fatal al qual va incórrer amb la invasió.

Tots coneixem el passat, però ningú pot vaticinar amb certesa el que passarà en el futur; el resultat depèn de nosaltres i ens cal fer el que sigui necessari perquè sigui satisfactori.

En el passat, l’espectre rus va envair Hongria (1956), Txecoslovàquia (1968) Geòrgia (2008) i Crimea (2014), davant la total inacció dels països del món occidental.

Avui, Suècia i Noruega ja han vist les orelles al llop, i Estònia, Lituània i Polònia són els més angoixats davant d’un futur incert.

No us en rieu perquè cal anar amb compte, no fos que un dia ens trobéssim Putin presidint el nostre Consell General.

Com acabarà l’actual guerra d’invasió d’Ucraïna? Si ens atenem a l’orgull desmesurat i les expansionistes intencions del maligne trident Putin-Labrov-Medvedev això només té dues alternatives: exterminació o victòria.