El Mirador del país: l'Àrea Funcional Andorra-Pirineus

El fenomen de la globalització obliga a demanar-nos cap a on s’ha d’anar. Aquest posicionament genera una reflexió profunda sobre la relació amplificada amb els territoris veïns i més precisament amb els Estats, les empreses i les persones. I si una globalització ben entesa comencés amb els veïns en vista de passar per l’escala regional per tal de resistir en la dimensió global?

Aquest any, la 35a Diada andorrana de la Universitat d’Estiu a Prada organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) ha valorat el tema de l’Àrea Funcional Andorra-Pirineus en el marc de l’oportunitat històrica que ofereix la signatura de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

El projecte de l’Àrea Funcional Andorra-Pirineus (AFAP) obra la perspectiva d’un equilibri regional. Un nou marc basat en la voluntat de compartir i desenvolupar un mercat econòmic interior, en condicions especials, de 250.000 residents i de 10.000 km2.

Andorra, centre demogràfic, econòmic i de serveis més important dels Pirineus, pot tenir el seu paper territorial com una de les zones d’alta muntanya més atractives de la UE. Com i en què l’Àrea Funcional Andorra-Pirineus (AFAP) representa una autentica qüestió estratègica de cooperació transfronterera per a l’equilibri territorial pirinenc?

La jornada del 20 d’agost ha estat l’ocasió d’entendre com va néixer la idea d’una Àrea Funcional Andorra-Pirineus (AFAP), de quina manera l’àrea econòmica pirinenca pot ser una eina de creació d’oportunitats i quines són les finalitats a curt i a llarg termini. Entre acció, prevenció i visibilitat, la idea de veí amb relacions econòmiques estretes serà al centre dels debats.

La complexa i decisiva mutació del món determina una nova estructura de l’experiència dels territoris. Avui totes les distàncies es redueixen en l’espai i el temps. Tot pot estar confós en el flux de la uniformitat sense distància. En el moviment de la globalització, la proximitat de les coses pot romandre absent.

El comportament teòric mai està exempt d’acció i el comportament pràctic té la seva pròpia lògica. El coneixement dels territoris necessita el coneixement de les persones d’ambdós costats de la frontera. Es basa en el coneixement interpersonal entre els que prenen decisions i els que comparteixen la voluntat de cooperació.

Una nova unitat territorial pot representar la modernitat de la cohesió dels territoris fronterers. Aquesta dinàmica s’arrela en l’evolució d’una època. Una cinètica que permet la transició d’una realitat monolítica a un espai concebut de manera més àmplia.

La cooperació transfronterera respon a les necessitats reals i concretes de les poblacions locals. Posa en llum els reptes més autèntics de la vida d’un ésser humà i particularment el de la mobilitat. Una mobilitat plural que s’organitza de banda i banda de la frontera. La mobilitat es converteix en mobilitat econòmica, mobilitat social i mobilitat cultural. Es transforma en un catalitzador de frontera. El desenvolupament de l’espai sociogeogràfic s’estructura al voltant de l’organització territorial.

La qüestió del repte de la mobilitat intel·lectual relativa a la frontera fa reflexionar des de fa molt de temps. «Vérité en deçà des Pyrénées, erreur au-delà» (Les Pensées, 1670). Això és una de les teories desenvolupades pel filòsof Blaise Pascal al segle XVII. El que és una veritat per a algú en un moment determinat no ho és per a una altra persona d’una altra època o d’un altre territori.

I si el el repte simplement fos arrelar-se al territori sense oblidar el passat i mirant més lluny?