Motos

Hauria estat un judici d’intencions avançar-se a dubtar que en la campanya de controls als vehicles de dues rodes, amb motor o sense, es tingués en compte el soroll, especialment de les motos, i més de les de cilindrades grans. I hauria estat injust.

Segons la nota amb el balanç de resultats de controls entre els dies quinze i vint-i-vuit del mes passat, es van fer més de sis-centes revisions (661, per ser exactes) i es van imposar un total de vuitanta-cinc multes a seixanta-cinc conductors -la qual cosa vol dir, en pura matemàtica, que a algun/a o alguns/es els en va caure més d’una.

La majoria van ser per no tenir o bé per no portar al dia l’assegurança, o bé per haver-se saltat senyals de trànsit, com ara la línia contínua que marca la prohibició d’avançar, que de vegades els motoristes estan temptats d’ignorar, confiats en l’àgil maniobrabilitat de les màquines, que de vegades els animen a avançar fent ziga-zagues entre cotxes, per tal de guanyar uns minuts o, segons el recorregut, a costa d’ensurts, més de l’automobilista ultrapassat que d’ells mateixos.

L’informe també incloïa que no es va multar cap usuari de patinet i es dedueix que no van ser gaires les sancions als ciclistes en el “seu territori”, segons l’eslògan reproduït fins i tot als panells lluminosos de les carre-teres.

Tornant a les motocicletes, sí que es van castigar els sorolls de quatre de les màquines per circular a escapament lliure. Potser no caldria recordar que els controls eren a l’agost, quan encara es va patir alguna de les onades de calor extremes d’aquest any, que convidaven a recordar que només faltava, per acabar-nos d’ambientar, la pel·lícula Ondata di calore, de Nelo Risi, protagonitzada per Jean Seberg (1970, presentada en el festival de Sant Sebastià).

Es dedueix que moltes persones es veien en la necessitat de dormir amb finestres i balcons oberts, amb més exposició a les contaminacions acústiques. I també que potser els controls no afectaven els quads, habitualment prou sorollosos.

En definitiva, les penalitzacions a les motos sorolloses van ser quatre de les vuitanta-cinc, que, d’entrada, semblarien poques. Però és cert que abunden més els escúters que els vehicles de cinc-cents o més centímetres cúbics, tot i la relativa abundància, com a residents passius, de pilots professionals dels circuits de GP o de raids, alguns ben destacats i coneguts.

En definitiva, en el trànsit per carreteres i carrers, com a la vida en general, es fa notar més el soroll estrident que la remor o el silenci. L’estridència de la minoria cridanera que la “majoria silenciosa”.

Tot i que, si ho pensem bé, de vegades calen els crits per sacsejar les consciències amb més eficàcia, i també perquè valorem encara més la pau i la calma silenciosa per llegir o, simplement, per pensar, per meditar, dirien els promotors de les filosofies orientals.

Això, naturalment, si aconseguim mantenir-nos desperts, sense que ens venci la son o, com dirien tòpics de poetes primerencs, sense que Morfeu ens prengui entre els seus braços.