Venen corbes

Sortim d’una i entrem en una altra; això és un no viure. Qui més qui menys les pot estar a punt de passar magres. Les causes i incerteses són de sobres conegudes i pel que fa a les solucions macro, “per a gustos colors”. A nivell micro, què han de fer a les empreses familiars quan, a més a més de corbes, hi ha gel i boira? Res del que diré no és nou, i poden semblar tòpics, però és el que aconsello de manera genèrica als meus clients; que poden pensar allò de “consells en dono i per a mi no en tinc”.

Treure el repòquer d’asos, consistent a allunyar-se dels catastrofistes (esperar el millor i preparar-se per al pitjor), apuntala la caixa i el marge (la caixa és la reina), donar suport a les persones, aprofitar les oportunitats i aprendre.

Practicar una direcció 3D: amb distància (que l’arbre no impedeixi veure el bosc), desaferrament (per deixar enrere tol el que calgui) i determinació (per prendre i executar les decisions). Per escollir amb encert l’estratègia “R” adequada: resistir, reinventar-se o retirar-se (continuar és una opció, no una obligació).

Les corbes poden afectar els plans de relleu de l’empresa familiar. N’ocasiones de manera justificada, ja que l’experiència pot ser un grau (sap més el diable per vell que per diable); però en altres poden servir perquè el predecessor les agafi com a excusa per retornar i prendre de nou el poder. Si hi ha hagut una bona planificació d’un relleu gradual i sintonia entre els intervinents, ben segur que es pot donar una replanificació ade- quada. És important recordar per part de tots la diferència entre govern (decisió de l’estratègia) i direcció (gestió el dia a dia). Probablement, el predecessor pot actuar des del govern, sense que hagi de baixar a la direcció. Si les corbes no afecten perquè no hi ha pla de relleu, mal se-nyal; perquè els llocs clau de l’empresa han de tenir definits els seus corresponents plans de relleu, encara que potser només ho són com a plans de contingència (perquè els imprevistos, com les meigues, existeixen).

Davant una situació d’incertesa, és recomanable prestar especial atenció al millor oli per a les relacions: la comunicació. Que ha de ser bidireccional i empàtica (és més fàcil de dir que de fer). Si es vol implicació, cal informar del necessari en la forma adequada, i els antecedents donen credibilitat. I escoltar, perquè hi veuen més quatre ulls que dos. Escoltar els col·laboradors, els proveïdors, els clients, els competidors i els altres sectors i països (els argentins estan més acostumats que nosaltres a lluitar amb incerteses contínues). I els joves, perquè ells potser no són els més capacitats per a les decisions financeres, però probablement tenen millor visió del futur.

Quan hi ha corbes és quan es veu l’eficàcia dels òrgans de govern de l’empresa (comitè de direcció i consell d’administració) i de la família (consell de família). Aquesta eficàcia depèn de l’adequació dels seus integrants i del seu funcionament de manera professional. Les corbes són un bon moment per demostrar els valors de la família empresària (obres són amors i no bones raons), i per formar els continuadors tant com a futurs directius com a propietaris. En el món dels negocis no tot són flors i violes.

Totes aquestes recomanacions s’han d’adaptar a les circumstàncies concretes de cada empresa i de cada família. Que poden dependre del sector (no és el mateix una indústria intensiva en energia que un comerç alimentari) o dimensió (la botiga de la cantonada o una cadena de grans superfícies), i de la situació es-pecífica de cada empresa (no és el mateix amb caixa que amb deute).

* Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries