La tribuna
Samoa la Vella
Ser andorrà a Espanya és una autèntica odissea
Intento fer una operació a Barcelona o a Madrid. No cal especificar si és laboral, del banc, notarial, immobiliària, mèdica o de qualsevol altre tipus. El resultat és quasi sempre el mateix: complicacions i més complicacions. Ser andorrà a Espanya és una autèntica odissea. I, a l’inrevés, ser ciutadà europeu i viatjar a Andorra, també comporta problemes, començant per l’ús dels telèfons mòbils al Principat, una autèntica bogeria en què quedem ben retratats. Valgui com a exemple el senyor belga que es va despistar i va pagar, si mal no recordo, uns 5.000 euros en la seva visita a Principat. Per sort, al bon home li van tornar els calés. La companyia belga va admetre un error perquè l’home havia desactivat la itinerància de dades. Jo mateix fa molts anys, utilitzant un telèfon espanyol, vaig rebre una factura de 900 euros a final de mes. Vaig aprendre la lliçó.
Però em refereixo, sobretot, a quan el andorrans anem per Europa. Andorra és part d’Europa o no? Tenim uns acords. Som una mica europeus, totalment europeus, o no ho som gens, d’europeus?
Poso uns quant exemples. Visito un metge a Bellvitge. Dono les dades de la CASS i m’atenen. Dies després presento la factura, cap cosa de l’altre món, a la CASS. Com que abans no havia demanat l’autorització, no hi ha res a fer. Estic segur que en cas d’una urgència no hauria estat així… però, tot i admetre el meu error, no podríem ser més àgils quant a la sanitat pública.
Recordo un viatge a Grècia fa molts anys. Em van robar la motxilla on duia els documents i em vaig passar tres dies a la frontera entre l’antiga Iugoslàvia i Grècia, esperant poder solucionar el problema.
Com es va arreglar? El consolat de França a Tessalònica va fer d’intermediari, i en aquella època, em va fer un Laissez Passer, un paper que em va permetre entrar a Grècia i seguir viatjant per Europa.
Ara els temps han canviat i tot hauria de ser més fàcil. I no acostuma a ser-ho. Però el cert és que si utilitzes aplicacions i et mous entre Espanya i Andorra, o qualsevol altre país i Andorra, i dones dues adreces diferents, algunes targetes no funcionen i tot s’embolica. Si ets ciutadà europeu no tens aquests problemes.
L’altre dia li comentava tots aquests inconvenients a un bon amic periodista. Ell em va mirar per sobre de les ulleres i va dir: “En lloc de viure a Andorra la Vella, viviu a Samoa la Vella.”
Doncs sí; és veritat; no estaria mal el canvi de nom. Així la gent estaria previnguda quan visités el nostre país, i nosaltres quan viatgéssim a la llunyana Europa.
D’on ets Ramon? De Samoa, de Samoa la Vella.