La tribuna
Kunkeler, ceràmica insubmisa
Han passat gairebé trenta anys des dels primers Tallers d’Art de la Massana
Han passat gairebé trenta anys des de la primera edició dels Tallers d’Art de la Massana, l’any 1996, que l’escultora Trudy Kunkeler (Dordrecht, 1944) va compartir amb Helena Guàrdia, Roger Mas, Joan Canal i Casassas. Una artista amb una trajectòria artística coherent i sòlida, construïda sobre la seva visió del món i els paisatges que l’habiten, en un sentit físic, geològic i orgànic, sense oblidar l’energia que els ocupa. Tot aquest bagatge i exploració, artística i personal a un mateix temps, és una actitud vital que defineix la seva creació artística.
Hem resseguit les seves passes gràcies al meravellós volum Tussenbeeld traduït com Interescultura. Una edició relligada que l’artista ha compartit generosament i que el comú d’Escaldes va presentar amb la introducció de Josep M. Ubach i el suport de l’Eve Ariza, el març del 2019. El llibre recull aquesta experiència vital-estètica del 1990 al 2017, des de la seva primera exposició a Andorra, a l’Era Bauró. Una obra i una vida, llaurades en tres llocs diferents: Dordrecht, ciutat de naixement als Països Baixos; Barcelona, on arriba amb una beca Scheffer per estudiar a l’Escola Massana, i fixarà residència, i per últim, Andorra i el Pirineu francès, on arrela per la seva inspiració en el paisatge i la natura en transformació permanent.
I ara torna a ser a Escaldes, a la Galeria Taranmana, on Aminda Saludes presenta la seva obra recent, amb qui ha obert la temporada d’exposicions i es podrà visitar fins al 22 d’octubre, amb el títol Balance in Chaos. Una col·lecció de catorze peces de format petit, arquitectures verticals construïdes amb planxes ceràmiques, on aplica el color amb la tècnica de l’engalba i grava les feses i esquerdes que troba a la natura. Kunkeler posa en diàleg les escultures amb una sèrie fotogràfica feta al Roc del Quer. A manera d’esbós, altres fotografies extretes de l’actualitat informativa serveixen d’inspiració per crear aquests paisatges que volen transmetre l’equilibri en el caos, natural i social. La inclinació que mostren totes les obres ens fa pensar en la dificultat d’assolir-lo, si bé convida a escapar-se’n.
En l’obra de Kunkeler veiem una genealogia de dones artistes que han treballat la ceràmica entre muntanyes, amb una expressió oberta i heterogènia. Des de la subversió de l’Eve Ariza, el simbolisme de Gaset Flinch, la poètica de la Gemma Piera o la pionera Pilar Riberaygua que va ser la primera a descobrir la Trudy. La ceràmica té uns codis propis amb unes possibilitats expressives úniques, difícils de trobar en la rigidesa d’altres materials de l’escultura contemporània. La insubmissió rau en el mateix material, no per casualitat el feminisme dels anys setanta i vuitanta va trobar en la ceràmica un llenguatge expressiu contrari a la crítica formalista. Us convidem a mirar Balance in Chaos com la reivindicació d’una escultura lliure, insubmisa, des d’una perspectiva de gènere de l’art.