Marxants de cultura

Els premis Àgora Cultural lliurats dimarts al vestíbul del Consell General enceten la tardor amb gust. Primer perquè desvetllen, destapen i mostren quatre persones mereixedores del guardó i ens les apropen, les retrobem, les recordem i alguna vegada fins i tot algú també les veu per primera vegada. Segon, perquè trobar el gust de la cultura, tastar-la en directe, notar-la amb els nostres propis sentits, ens nodreix el pensament i alhora adquirim una mica més de coneixements. La pintora Carme Massana, la promotora musical i editora Teresa Ventura, el corrector de català i escriptor Àlvar Valls, i l’arquitecte i investigador d’història humana Albert Pujal, els va convocar amb nocturnitat Àgora Cultural i les respectives famílies per tal de fer-los present a l’acte de lliurament del premi. Tret de la Teresa Ventura, que hi assisteix d’habitud i en fa reportatge fotogràfic, i per tant, se sabia que hi aniria sens falta, la resta hi anava per un motiu concret, a tall de mentida pietosa, que resultà l’excusa per assegurar-se el col·lectiu Àgora que hi fossin presents. El seguici familiar dels Llovera-Massana indicava que algú de la família rebria un premi, pensant-se la Carme Massana –tal com va dir un cop se li va lliurar el premi– que seria un fill seu el premiat, tal com li havien dit a ella. La presència de familiars pot fer sospitar, al càndid premiat que ho desconeix fins al darrer moment, d’alguna cosa, com succeí l’any en què l’Antoni Pol i l’Àngels Mach –membres de l’organització– van rebre el premi. Abans de començar l’acte, les mirades del Pol i de l’Àngels cap a la resta de membres de l’organització eren un poema, degut a la presència de familiars dels dos. Aquest any, a l’Albert Pujal el va ensarronar el Francesc Rodríguez, en convèncer-lo per assistir a una conferència que li agradaria molt. L’Àlvar Valls no portava seguici però hi assistia per un motiu de fer costat a un amic, segons li va dir precisament el Pol, del qual tampoc en sabia el nom, i a qui lliurarien el premi. Valgui dir que la Teresa Ventura –que sabien de totes totes els organitzadors que hi aniria– hi tenia les dues filles. Quan li vaig dir en acabar l’acte: “No t’ha fet estrany veure-les aquí”, em va dir que les havia vist de casualitat a la plaça abans d’entrar i que havien quedat per veure’s i parlar, “com fan sovint”. En qualsevol cas, una manera secreta de convocar els premiats molt entranyable i amb aquell toc salpebrat d’il·lusió i de franquesa que engrandeix els moments a primer cop d’ull poc transcendents, de senzill tràmit, com pot semblar el ritual anual de lliurament de premis, d’aquest o de qualsevol altre guardó, però en realitat cada edició mereix i té el seu moment i els seus protagonistes i d’això es tracta, de viure-ho en plenitud.

La plenitud dels premis Àgora Cultural va més enllà d’un reconeixement merescut. Significa assoliment de maduresa, bagatge i visibilitat. Quan en la propera revista d’Àgora Cultural hi trobem indicades les fites biogràfiques i les laudatio fetes dimarts per persones que les coneixen bé, corresponents a la Carme Massana, a la Teresa Ventura, a l’Àlvar Valls i a l’Albert Pujal, ens adonarem de la importància del fòrum que representa la unió de tantes entitats culturals aplegades a Àgora Cultural, conjuntades a la plaça de la cultura i el pensament andorranes, on s’hi troben i on les podem trobar, cosa que és molt d’agrair. Per exemple, el secretariat d’aquest any correspon als Castellers d’Andorra, com ho va ser l’any passat el Grup de Folklore Casa de Portugal i com ho serà l’any vinent una de les 26 entitats que componen Àgora Cultural i agafen el secretariat rotatòriament. Els Castellers, dimarts, es van poder dirigir a l’audiència, al país, amb el Manifest Cultural, per boca de Juli Peña, i van expressar davant les autoritats presents, que hi eren i escoltaven atentament, les seves inquietuds, les seves aventures, les seves queixes, els seus agraïments. I que hi siguin les primeres autoritats, des de la síndica general, que obre les portes el Consell General per acollir-hi l’acte; la ministra de Cultura i Esports; la cònsol major d’Andorra la Vella i altres autoritats nacionals o parroquials, les honora, perquè la seva presència enforteix i ratifica la importància de la cohesió social propiciada per la cultura, sense les quals, sense la cultura i sense la cohesió social, cap dels altres pilars que conformen les societats podrien rutllar bé.

El títol de l’article, Marxants de cultura, ve a dir que Àgora Cultural fa una funció de difusió, de materialització, d’oferir cultura, de muntar la parada i generosament convidar a prendre’n, a tastar-la i a emportar-nos-en un tall ben gros si així ens plau i ens agrada. Fan de marxants de cultura i ens apleguen per Sant Jordi, en el Dia de la Cultura amb els Premis Àgora Cultural, tot fet per bé d’Andorra i de la seva vitalitat social. Gràcies i per molts anys!