Atípica

La collita del tabac d’enguany ha estat absolutament fora de l’habitual . Ho havíem observat a Encamp, a l’altra banda del riu, des del balcó de casa. I ho confirmava el president de l’Associació de Pagesos i Ramaders, Xavier Coma: “Es va haver de replantar sencera, perquè la primera partida arribada de França era dolenta. La segona va arribar per Sant Joan i alguns van poder fer la plantació a finals de juliol. Com que el tabac necessita noranta dies al terra, s’ha arribat a l’octubre”.

En anys “normals”, per observació directa, es podien veure els camps nets i adobats pels voltants de la Diada de Meritxell, poc abans i tot. Retard a banda, Coma era optimista: “La collita se salvarà”. Això sí, després de molta més feina que l’acostumada: “El doble, de feina”. No vindrà d’aquí als sacrificats pagesos.

De moment, el contracte amb els fabricants, aquesta figura original que estalvia possibles, gairebé probables, subvencions al Govern, no dependrà de noves negociacions, perquè continua vigent.

I mentrestant, els qui a més de conrear la terra tenen ànima d’emprenedors, continuen cercant alteratives o complements al fins ara gairebé monoconreu. Així es va promoure, amb la ramaderia, la denominació de “carn de qualitat d’Andorra”; i es continuen, en paraules de Coma, “fent cosetes”. A més de la trumfa i de l’apicultura, una altra de les darreres proves és amb els fruits vermells, concretament els nabius.

Els conreus, a més del valor econòmic directe, i tal com reconeixen ecologistes i urbanistes, preserva el territori de la gran temptació de vendre’l per parts, parcel·les, per a solars on sembrar edificis i fins i tot gratacels, com els que s’aixequen o s’estan aixecant a Escaldes.

Però el president del col·lectiu no hi veu un gran risc, ni menys immediat, per al sector primari. Es van aixecant en abundància durant un temps. El mercat mana, s’autoregula i un cop arriba a la saturació “punxa la bombolla immobiliària”; de vegades de cop, en perjudici de promotors.

Amb tot plegat, i segons la informació del màxim representant, se salvarà la collita del tabac, no s’haurà d’esperar cap renegociació del conveni amb els industrials, que continua vigent, i, a la fi, aquesta eina d’una peculiar versió del “win-to-win” en l’anglicisme d’economistes –en aquest cas més aviat un “win-to-win-to win” si afegim els pressupostos de l’Estat a les dues altres parts– continua ben viu.

I si mai s’extingeix, que tot s’acaba algun dia, aleshores el més probable és que s’hagi trobat una alternativa, si no al mateix nivell de rendibilitat ben a prop per garantir la persistència de la pagesia i la supervivència digna dels pagesos.

De moment, amb el doble de feina, amb retard sobre el calendari habitual, finalment “s’ha salvat la collita”. I es manté el conveni. I ara tornarem –tots, no només la pagesia– a mirar el cel. No per por a llamps o pedregades, sinó al desig de neu. Alguna mostra ja va emblanquinar els cims fa uns dies. Però cal que arribi, com les pluges a la primavera, prop de les dates “punta” d’inici de la temporada, un “pont” de la Puríssima que per als espanyols més afortunats pot ser de tota una setmana.