Llibres al carrer (I)

La gent camina amb el mòbil a la mà; de vegades t’has d’apartar perquè no xoqui amb tu. La pantalla mostra el camí, però sovint no veus el que tens davant dels nassos.

L’escena es repeteix per tots els racons de la ciutat. Al transport públic, al parcs i a bars o restaurants, on persones de taules senceres miren els seus dispositius i s’obliden de qui està compartint el moment. És la vida moderna.

Molt lluny queden aquelles imatges del transport públic on la gent llegia llibres o un diari, tot i que encara queden alguns reductes de lectors de ciutat, sobretot als parcs.

És interessant comparar els dos mons i les seves diferències. El mòbil et connecta amb les xarxes socials i et permet una interacció no sols amb persones, sinó amb una àmplia gamma d’aplicacions i activitats, bancs, companyies diverses, incloses les dels llibres i el diaris en format digital. És un món quasi infinit que ens connecta a allò que volem i que en canvi ens aïlla de l’entorn.

L’altre món, la lectura física d’un llibre o d’un diari, té una connexió més directa, i a pesar que també t’abstreu, no t’aïlla de la mateixa manera. De fet, la imatge típica de les lectures de diaris i llibres d’abans ens porta sobretot al transport. Potser el que més impressionava era pujar a un tren britànic al matí. Més que un tren semblava un mar de diaris. El mateix passava als parcs, on era molt habitual veure gent llegint qualsevol cosa.

És el mateix llegir un llibre en un mòbil que fer ho en format paper? Qualsevol persona que estigui acostumada a fer servir el llibre electrònic t’explicarà la quantitat d’avantatges que comporta, començant pel pes i la comoditat, i el fet de poder disposar dels títols que es vulgui en un sol clic, o, per exemple, buscar determinat personatge o la definició d’una paraula. Cert. No ho negaré. Té els seus avantatges. I tampoc no és el mateix un llibre electrònic que un mòbil, on tens més distraccions al teu abast.

En canvi, per als que preferim els llibres en paper, la sensació que ens provoca es difícil de superar. I tampoc és mala idea girar pàgina enrere per recordar alguna cosa, o guardar-te a la memòria la paraula que vols consultar.

El llibre físic al carrer implica certa incomoditat, però també una manera especial de llegir.

Sempre he tingut la sensació que quan faig servir el mòbil al carrer perdo la connexió vital. Amb els llibres físics, tot canvia. Llegeixes i veus. Et submergeixes a les pàgines i estàs connectat al món.

Però, ja ho dic, sols són impressions; a la llarga l’electrònic es menjarà el físic, però el llibre ordinari sobreviurà com ho va fer la ràdio, quan amb l’aparició de la televisió es pensava que tenia els dies comptats. Potser. Mentrestant ningú em traurà el plaer d’endur-me una novel·la al parc, asseure’m en un banc i passar una bona estona immers en una història mentre soc conscient de l’entorn.