10 d'octubre, Dia mundial per la salut mental

La salut mental és un problema global, però continua sent estigmatitzada i infrafinançada en gairebé tots els països, rics o pobres. La mala salut mental en la infància i l’adolescència impedeix que els infants compleixin els seus drets i assoleixin el seu veritable potencial. Les condicions de salut mental diagnosticables afecten prop d’un de cada set (14%) dels infants i adolescents de deu a dinou anys. Gairebé 46.000 adolescents moren per suïcidi cada any a tot el món, és a dir, un jove cada onze minuts, i el suïcidi és una de les cinc principals causes de mort per a aquest grup d’edat. La meitat de totes les condicions de salut mental comencen als catorze anys, però la majoria dels casos, tot i que es poden tractar, passen desapercebuts i no es tracten. Al mateix temps, persisteixen grans bretxes entre les necessitats de salut mental i el seu finançament. De mitjana, només el 2% dels pressupostos de salut dels governs es destinen a la despesa en salut mental a escala mundial.

Pel que fa a la salut mental a Andorra, no es disposa de les dades dels menors amb trastorns mentals diagnosticats per un metge. Les dades que s’han pogut obtenir fan referència al nombre de visites al servei de salut mental, que van ser un total de 171 primeres visites de menors de fins a deu anys durant l’any 2020 (que representen un 2,5% dels infants d’aquesta edat) i 1.604 visites programades.

L’absència d’atenció parental i la falta de cura en la primera infància és un dels principals motors de problemes de salut mental que es manifesten a l’adolescència. Això es veu agreujat per l’aïllament i l’absència de relacions de suport a l’escola i la comunitat. L’exposició regular a experiències adverses en la infància (des del naixement fins als divuit anys) pot causar una resposta d’estrès continu i tenir greus impactes neurobiològics en la salut, el desenvolupament i el benestar immediats i a llarg termini dels infants. Els factors de protecció, com ara els cuidadors especialitzats, els entorns escolars segurs i les relacions entre iguals positives poden ajudar a reduir el risc de trastorns mentals. No obstant això, barreres significatives, incloses l’estigma i la manca de finançament, estan impedint que massa infants experimentin una salut mental positiva o accedeixin al suport que necessiten. Cal actuar d’hora per donar suport a infants i cuidadors, millorar la inversió que els governs i els donants poden fer per promoure una bona salut mental, prevenir la mala salut mental i respondre als complexos problemes de salut mental als quals s’enfronten els nostres fills avui en dia. La inversió en la infància és essencial i molt més barata que els costos de la inacció al llarg de la vida.

Per a aquest any ampliarem el treball de l’Unicef en més de 190 països i territoris i amb socis estratègics per fer de la salut mental infantil i adolescent el centre de la narrativa global. A Andorra, continuarem acompanyant el Col·legi Oficial de Psicòlegs en la seva tasca de promoció de la salut mental amb accions concretes. Posarem en marxa la nostra maquinària per demanar l’augment de la inversió en tots els àmbits, per continuar oferint suport universal a l’infant i perquè tots els nens i les nenes i adolescents es beneficiïn del suport a la salut mental a les escoles i als entorns familiars.

* Mercè Miquel, Unicef Andorra