Llibres al carrer (II)

La casa és plena de llibres de manera que durant molt de temps han anat a parar a la biblioteca que tinc al despatx, un local a peu de carrer. Ara la biblioteca també és plena i necessito espai. I no sols això; penso que als llibres, per molt que m’hagin agradat, se’ls pot donar una segona vida. A més, sé per experiència el que costa buidar una casa familiar i col·locar els llibres en algun lloc. Quasi ningú els vol. Les novel·les, potser sí, però les enciclopèdies i diccionaris no tenen gaire futur, i, en molts casos, van a parar al reciclatge.

Al despatx hi ha llibres que he llegit i m’han agradat; d’altres que he deixat ben aviat, i també molts que m’han regalat i que no he estat capaç de llegir, o de passar de les primeres vint pàgines. Ara, ha arribat l’hora de donar-los sortida.

Primer vaig fer una prova, i em vaig endur trenta llibres a un llibreria d’ocasió. Els paguen a 0,20 cèntims d’euro. Arribo, i dels trenta, n’escullen deu, fent-me el gran favor. Són dos euros; doncs molt bé; aquesta ha estat la primera i última vegada.

Com a solució provisional, munto una petita prestatgeria al carrer, improviso un caixó de fusta, davant de la porta del despatx, amb el cartell Llibres gratuïts. Agafa els que vulguis, i hi col·loco, per provar, vint novel·les.

La meva primera impressió es que no tindrà gaire èxit, però he de reconèixer que em sorprèn gratament la reacció de la gent.

La gent s’atura, mira, de vegades pregunta i després i s’emporta les llibres. Hi ha d’altres persones que miren i sense dir res s’emporten un llibre. Les dues opcions em semblen bé. Però la veritat és que porto quasi vint anys al local i mai havia parlat amb tanta gent. Ara ja fa tres setmanes que tinc els llibres a fora i he conegut més persones que en dues dècades. Els veïns de barri han reaccionat d’allò més bé. Agafen, però també pregunten i els agrada xerrar. Un gran descobriment.

Jo també opino sobre els llibres. “Aquest em va agradar molt, aquest altre no l’he llegit.”

Alguns no els trec i es queden a la biblioteca, però pocs: els dedicats i aquells als quals els vull donar una altra oportunitat.

Dels que deixo al carrer, els que prefereixo que s’emportin són els que m’han agradat. Espero que els gaudeixin tant com ho he fet jo.

Els llibres al carrer, òbviament, tampoc no són un invent nou. Hi ha molts països que mantenen aquesta pràctica des de fa molts anys. A alguns pobles de Catalunya hi ha casetes de fusta on la gent deixa els llibres que vol.

Res resulta més gratificant que llegir un bon llibre, i pensar que darrere amaga més d’una història, que ha passat per altres mans i ha despertat altres sentiments.

La solució provisional ha passat a definitiva. Els llibres al carrer desperten a una nova vida.