Impacte de la tecnologia en l'adolescència

La setmana passada Unicef Andorra va presentar un estudi fet amb l’objectiu de disposar d’un diagnòstic actual de l’ús que fan els adolescents del Principat d’Andorra d’internet, les xarxes socials i, per extensió, de les TRIC (tecnologies per a la relació, la informació i la comunicació). Aquesta recerca s’ha fet en col·laboració amb el ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i Andorra Recerca i Innovació, la Universitat de Santiago de Compostel·la i el Consell General de Col·legis Professionals d’Enginyeria en Informàtica d’Espa­nya, i ha comptat amb el patrocini d’Andorra Telecom.

L’anàlisi s’ha fet sobre la base d’una enquesta en la qual han participat un 60% dels adolescents escolaritzats a Andorra en segona ensenyança, i ha confirmat l’omnipresència de la tecnologia a la vida dels adolescents, amb un 90,3% que disposen d’un telèfon mòbil amb connexió a internet, amb una edat d’accés de 10,6 anys de mitjana. Més de la meitat (un 57%) sol dormir amb el mòbil a l’habitació i un 18% l’utilitza més enllà de les dotze de la nit. Un 33% dedica entre setmana més de cinc hores al dia a connectar-se a internet i xarxes socials, arribant al 48% el cap de setmana. El 99% esta registrat almenys en una xarxa social i un 87% en tres o més. Quasi dos terços reconeixen tenir més d’un perfil en una mateixa xarxa social. Els usos més habituals de la xarxa tenen a veure amb finalitats relacionals o lúdiques. Comparativament, les noies prioritzen més els usos socials i els nois, per la seva banda, els videojocs i veure esdeveniments esportius en línia. Més del 60% dels adolescents utilitzen les XS per fer amics i el 46,9% per no sentir-se sol.

Ha quedat patent, tanmateix, que l’ús d’internet comporta una sèrie de riscos que no hem d’obviar. Es detecten percentatges preocupants de sèxting (un 36% manifesta haver practicat sèxting passiu i un 12%, l’actiu), contacte amb desconeguts (un 66% ha acceptat alguna vegada persones desconegudes a la xarxa i un 30% ha arribat a quedar amb desconeguts) i possibles casos de ciberseducció de menors (grooming), a més d’un accés important a continguts pornogràfics. Un 36% d’estudiants de segona ensenyança podrien començar a tenir un problema real amb l’ús d’internet i les XS. Crida molt l’atenció l’escàs nivell de supervisió que semblen exercir mares i pares: solament un 25% refereix que els seus progenitors li posen normes sobre l’ús de les TRIC; un 24%, que li limiten les hores d’ús, i un 14%, els continguts als quals pot accedir. S’ha comprovat que bona part de les pràctiques de risc en línia són més freqüents entre els adolescents als quals els progenitors no controlen o supervisen l’ús que fan d’internet, i entre aquells els progenitors dels quals acostumen a fer servir el mòbil durant els àpats.

L’ús dels videojocs és molt habitual, amb un 27% que juga cada dia o quasi casa dia, un 8% que hi juga més de 30 hores setmanals i un 7% que s’hi gasta més de 30 euros al mes. És preocupant que la meitat dels adolescents (49,6%) que juguen habitualment, ho fan a videojocs no recomanats per a menors (el conegut com a PEGI18) i que un 3,1% és el percentatge d’adolescents que podria presentar símptomes d’addicció als videojocs. Aquests presenten uns nivells de benestar emocional, integració social i satisfacció amb la vida, i la taxa de depressió gairebé es triplica.

Més d’un centenar d’estudiants han començat a apostar o a jugar diners en línia (un 4,5% de la mostra), fet que multiplica el risc de desenvolupar una ludopatia. El caràcter lúdic i social del joc, juntament amb la ferma creença que és fàcil guanyar diners jugant en línia, són les dues principals creences que cal desmuntar.

La lluita contra l’assetjament escolar i el ciberassetjament ha de ser una prioritat.

Malgrat els esforços que centres educatius i institucions han anat fent en els últims anys en matèria de convivència, la realitat continua sent preocupant. Les taxes de victimització així ho indiquen (un 28% en assetjament i un 14% en ciberassetjament).

Encara que no es puguin establir relacions de causalitat, les dades permeten constatar l’estreta relació entre les noves formes d’addicció o usos problemàtics de la tecnologia i la salut mental, amb taxes superiors de depressió associades i un menor benestar emocional. I finalment constatar que l’educació en línia ha arribat per quedar-se i constitueix un nou repte, no solament tecnològic, sinó també didàctic i vital, si volem que sigui una eina eficaç d’aprenentatge.

*Albert Mora, Director d’Unicef