Estalviar per a la jubilació: entre el repte i la necessitat

Quan parlem dels estalvis per a la jubilació veiem que molta gent, a Andorra i arreu del món, incloses potències econòmiques com els Estats Units, està per sota del llindar que seria recomanable per assegurar un nivell de vida més o menys similar a l’actual en el moment d’acabar la seva vida laboral.

En aquests moments complicats, en què els termes inflació, cost de l’habitatge o crisi energètica semblen ocupar totes les portades i titulars, es fa difícil tenir el cap prou fred per pensar en objectius a més llarg termini com pot ser la nostra jubilació.

Malgrat tot, no podem obviar una de les fites més importants de la nostra vida en termes de planificació financera. Segurament no li donem prou importància, en part per una manca de cultura de l’estalvi i de planificació financera en general. També cal tenir en compte que molt probablement haurem de complementar les pensions públiques amb l’estalvi que haguem pogut acumular a títol individual, si volem minimitzar la diferència entre els ingressos futurs, un cop jubilats, i els actuals.

Tot plegat se’ns pot fer molt difícil de planificar, més quan, com a éssers humans, tenim una tendència natural a pensar en el curt termini i ens resulta complicat establir un pla a uns quants anys vista.

Per això és important interioritzar uns quants conceptes bàsics, i sobretot establir una dinàmica d’estalvi al llarg de la nostra vida.

Una bona manera de començar seria analitzar la nostra economia familiar i definir el nostre pressupost anual. Gairebé mai ens parem a pensar en què ens gastem els diners, però si ho fem podrem saber on van a parar els ingressos que rebem i, sobretot, com podem millorar alguns aspectes per aconseguir el nivell d’estalvi desitjat.

Per analitzar les nostres despeses podem utilitzar el que ens sigui més còmode, des d’un full de paper i un llapis fins a una app, passant pel típic full d’Excel. Agrupant les despeses per categories (habitatge, menjar, transport, oci, etcètera) podrem identificar possibles àrees d’optimització. Aquí caldria revisar tant les partides més significatives com les més petites, que a poc a poc van sumant uns imports no menors al cap de l’any.

En aquest pressupost familiar és molt important incorporar-hi l’estalvi. A efectes pràctics, una bona opció per obligar-nos a estalviar podria ser obrir un compte bancari separat del que utilitzem per pagar les despeses, i establir un traspàs automàtic cada mes de l’import que considerem factible poder estalviar.

Segurament al principi serà un import petit, i ens podrà semblar que no serveix de gaire anar estalviant uns pocs euros cada mes. És molt important començar amb aquest hàbit d’estalvi al més aviat possible, ja que el temps, en aquest cas, jugarà al nostre favor. Podrem invertir els estalvis en actius amb un nivell de risc més o menys elevat, que ens permetin assolir l’objectiu de mantenir el nostre poder adquisitiu en un futur.

Evidentment, hem de poder dormir tranquils a les nits, però és important saber que com més llarg és el nostre horitzó d’inversió, més probable és que hi acabem guanyant diners. A títol il·lustratiu, agafant dades del mercat americà (disponibles per a un període de temps més llarg), si invertim en borsa a cinc anys, només quedaríem per sota de la inflació en un 20% dels casos. Si invertim fins a 10 anys, aquest percentatge baixa fins a un 12%. I si podem invertir amb un horitzó de 20 anys, llavors la probabilitat de no batre la inflació seria pràcticament nul·la, del 0,1%.

Un cop tenim clar que com més aviat comencem a estalviar, molt millor per a nosaltres, quedaria la pregunta: i quant he d’estalviar cada mes, o cada any, per assegurar-me una jubilació econòmicament saludable?

Aquí podríem parlar de diverses regles més o menys estàndard que es proposen per assolir aquest objectiu. D’una banda, hi hauria la regla del 20-50-30: primer de tot estalviem un 20% dels ingressos, després dediquem el 50% a les despeses fixes bàsiques (allotjament, menjar, transport, etc.), i per acabar dediquem el 30% per a despeses variables i d’oci.

D’altra banda, també hi ha qui parla de les quantitats que hauríem de tenir estalviades en funció de l’edat. Per exemple, als trenta anys hauríem de tenir estalviat almenys un any de salari. Als cinquanta, els estalvis haurien de ser unes sis vegades el nostre salari anual, i hauríem d’arribar a unes deu vegades el nostre salari a l’edat de jubilació.

Més enllà dels percentatges i les xifres, la clau és el canvi de mentalitat, i pensar a agafar l’hàbit de l’estalvi tan aviat com sigui possible, encara que sigui començant amb imports petits. El temps i la constància seran els nostres aliats per millorar la nostra situació financera el dia que ens jubilem.

Podríem exemplificar el nostre plantejament sobre l’estalvi citant el conegut inversor Warren Buffet, que diu: “No estalviïs el que et queda després de gastar, gasta el que et quedi després d’estalviar.”

*Sergi Martí, Director general de Crèdit Andorrà Asset Management