La tortuga de cal Torrades de Valldarques

Ara a la tardor, amb les primeres fredorades i pluges i fins i tot amb bons tous de neu generosa als cims, els records geogràfics afloren en el pensament dels qui, fincats a les valls d’Andorra, tenen les arrels fora d’aquí. Avui parlarem de Valldarques i d’un nou pas en la ciència paleontològica, amb la presentació feta dijous d’una nova espècie fòssil de tortuga marina, la Leviathanochelys aenigmatica, nom amb connotacions bíbliques i cognom ple d’il·lusió, la mateixa que sent l’investigador novell quan en plena excavació d’unes restes fòssils de bell antuvi, sense saber a quin animal corresponen, comença a resoldre l’enigma i veu clarament que serà una tortuga d’aquelles gegants. Acabada l’excavació allà als voltants de cal Torrades, fou traslladada a les dependències del Museu d’Isona i, realitzades les primeres tasques de neteja i consolidació del fòssil, posteriorment dipositada i estudiada al centre Dinosfera de Coll de Nargó, on s’ha presentat oficialment i on restarà exposada permanentment. Resolt aquell estimulant enigma inicial, al capdavall del procés d’investigació, ha resultat ser la tortuga més gran d’Europa i la segona més gran del món. En podeu veure les restes recuperades al costat d’altres singularitats paleontològiques custodiades a Dinosfera, com la posta d’ous de dinosaures més gran d’Europa, l’esquelet d’un cocodril de fa 72 milions d’anys i també nova espècie, Ogresuchus furatus, ossos i altres restes de dinosaures i la col·lecció de fòssils de fauna del Miocè (40 milions d’anys més joves que els dinosaures), no pròpiament trobats al terme municipal de Coll de Nargó, com els altres exposats, sinó als dipòsits lacustres de la cubeta de l’Urgellet, fruit de les recerques realitzades per un andorrà que tenia una gran afició a la paleontologia, el doctor Josep Duró, que durant quaranta anys va rondar els dies de festa per l’Urgellet i també per la Cerdanya cercant i guardant fòssils dels avantpassats dels actuals felins, elefants, rinoceronts i ungulats. Una col·lecció única que la família Duró Vidal va voler cedir a l’Institut Català de Paleontologia l’any 2009, amb la condició que es poguessin veure a les dependències de l’antiga Sala K-T, la precursora de Dinosfera de Coll de Nargó.

La tortuga Leviathanochelys aenigmatica la coneixem en llenguatge popular com la tortuga de cal Torrades de Valldarques, també del terme municipal de Coll de Nargó. Al començament de l’article, hem parlat del record geogràfic que en arribar la tardor, amb els canvis de colors i de temps, ens desvetlla el sentiment de pertànyer al bressol de naixença. I parlant de Valldarques, a les valls d’Andorra, n’hi ha que hi viuen i que en són fills, de Valldarques. Així com n’hi ha d’altres topans del terme de Coll de Nargó: Montanissell, Sallent, Aubàs i també de Bóixols, ja al veí Pallars Jussà. I com que des de les envistes de cal Torrades tenim una panoràmica excelsa cap a llevant, volant per sobre Valldarques i la vall de Segre, hem de dir que a Andorra també hi ha gent d’Alinyà, que veiem acotxats per roques alteroses i estrets espadats, entre la Roca de la Pena, Galliner i Turp. Talment com la gent de Montanissell que viu a Andorra nota i recorda la llarga serra de Sant Joan, una miroia geològica de pedra calcària que arrenca a Santa Fe, sobre Organyà i va fins a Aramunt, a tocar de la Noguera Pallaresa i que des del Forat dels Prats, sobre Bóixols, gamba cap a ponent amb el nom de serra de Carreu, amb les espatlles guardades per la corpenta pesada i venerable de Boumort. La gent de Sallent queda a l’empara de tossals a ponent i de caps de serra a la solana, mentre reposen la vista a l’obaga de mates de pins del dret i frescal bosc de Sallent, que els separa dels fondals més oberts i lluminosos, sempre tan bells, amb clapes d’alzines, formoses rouredes i pinedes, de Valldarques.

La troballa del fòssil de tortuga prop de cal Torrades és una fita més en un recorregut per les formacions geològiques del cretaci superior, de fa 65 milions d’anys, a les darreries dels dinosaures. Justament aquest 2022 ha fet ja vint-i-cinc anys d’aquell mes de febrer de 1997 en què es va poder aturar, que vam poder aturar, perquè hi vam poder participar, l’espoli d’ous de dinosaure preparats per marxar cap a Alemanya. Algun dia tocarà escriure els fets i les vicissituds d’aquells moments. Sortosament, advertit per la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Maria Dolors Majoral, el servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya –i aquí vull recordar la que n’era responsable en aquella època, Margarida Genera–, van estar a l’alçada i van iniciar una feina de recuperació i estudi que en aquest quart de segle ha donat molts fruits. Una aventura de salvaguarda de patrimoni paleontològic liderada des de la primeria per l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, de Sabadell, des de 2006 Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, quan s’hi incorporà la Generalitat i la Universitat Autònoma de Barcelona. Recordo la primera visita, el febrer de 1997, en donar a conèixer a la premsa l’intent d’espoli de la posta d’ous de Santa Eulàlia, l’aleshores investigador director de l’Institut Crusafont, un dels pioners en els estudis dels dinosaures a Espanya, el doctor Josep Vicenç Santafé, proper a la jubilació, a qui Margarida Genera va fer pujar, juntament amb un jove Àngel Galobart, que ja despuntava i avui en dia eminent investigador de l’Institut Català de Paleontologia i director del Museu d’Isona i de Dinosfera de Coll de Nargó. En aquest periple, hi han estat sempre presents i bregant de valent els successius alcaldes de Coll de Nargó, des del Josep Solà fins a l’actual Martí Riera. Igual que el Consell Comarcal i l’Associació Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU), promoguda pel Josep Peralba Pellicer, que al seu dia va fer una tasca de divulgació i sensibilització molt notable. I parlant de persones, acabem amb qui ha portat la feina d’estudi de la tortuga de cal Torrades, Òscar Castillo, juntament amb els companys Àngel Luján, Àngel Galobart i Albert Sellés. I, allà on siguis, estimat i recordat Emili Solà, una abraçada, que tu també hi vas ser, amb tota la il·lusió del món, des del principi.