Transparència, responsabilitat, respecte

El 23 de novembre passat els Srs. Enric Dolsa i Joan Miquel Armengol, membres de la minoria al comú d’Ordino, units malgrat ser de formacions polítiques diferents, van convocar una reunió pública per informar, al seu parer, sobre les maldats del futur Centre de Recerca en Immunologia. Sense ànim de voler entrar en una espiral de discussió o confrontació, per respecte a la nostra població i a un projecte que contribuirà a la lluita contra el càncer, l’Alzheimer, les malalties neurodegeneratives, autoimmunes i cròniques, ens agradaria rebatre les acusacions que van fer. Perquè ens sentim responsables d’aportar transparència, per donar valor a la veritat i perquè els nostres ciutadans puguin forjar-se una opinió fonamentada, amb elements verídics, sobre què aportarà aquest projecte a la recerca i a Andorra.

Per rebatre les opinions, unim les dels Srs. Armengol i Dolsa, comptant que les comparteixen si fan una reunió conjunta, i hi afegim les declaracions que a la mateixa reunió va fer la consellera no adscrita Sra. Carine Montaner. Si alguna d’aquestes consideracions no fos compartida, només cal que ho facin públic i, si fos el cas, ens retractarem de la part que els toca.

En primer lloc, i pel que fa a la “perillositat del laboratori P3”. Aclarir que és erroni definir el projecte com un laboratori P3. Serà un centre de recerca en immunologia per buscar solucions terapèutiques a malalties que, malauradament, tenim molt presents en el nostre dia a dia. També tractarà algunes infeccions, com per la covid. Dins del centre, cert, hi haurà una àrea molt restringida definida amb nivell de seguretat BSL3, que garanteix la protecció dels professionals que hi treballen si tracten amb patògens i gèrmens. Àrees que també es troben en sis centres hospitalaris universitaris de Catalunya i en una part del laboratori de l’hospital de Meritxell. En cap cas es fa un centre inspirat en el laboratori de Wuhan ni es crearan (i ni molt menys s’escaparan) virus.

Pel que fa al “regal que se li fa a Grifols amb el terreny”. Es tracta d’una cessió a 25 anys. Quan finalitzi, el Govern recuperarà el terreny i l’edifici, d’alt valor patrimonial. Si d’aquí a 25 anys el Govern vol fer en aquest edifici, per posar un exemple, una escola, ho podrà fer. A més, durant aquests 25 anys serà Grifols qui assumirà la gestió del centre, aportant-hi prop de set milions l’any. Igual que també assumirà les pèrdues, si en té. Com també assumirà la inversió de més de 25 milions per fer l’edifici, el qual comptarà amb certificació LEED, distintiu internacional que acredita que s’integra a l’entorn, és sostenible i respectuós amb el medi ambient.

I cert, el Govern aportarà 200.000 euros l’any. Quantia que s’ha de veure des del prisma del compromís d’Andorra amb la investigació, la recerca i la voluntat que aquest sector prosperi en els anys.

Tot això consta en un pacte de socis en què s’especifica la creació d’una societat participada en un 80% per Grifols i un 20% per Andorra Desenvolupament i Inversió (Andorra Business). Recalquem bé el nom de la societat i les sigles: ADI. Que no són les mateixes que les d’ARI, Andorra Recerca i Innovació, fundació que no ha signat res amb Grifols. No volem pensar malament a l’hora d’atribuir els motius de la confusió, però sí que podem deixar clar, per transparència, que ADI i ARI no tenen res a veure, llevat de la seva similitud vocàlica quan es pronuncien.

Només podem parlar de l’ARI, dins d’aquest context, perquè és el canal directe de comunicació amb la Unesco. Organisme que, segons els impulsors de la reunió, estaria enfadat perquè Andorra ha proposat uns terrenys en una parròquia Reserva de la biosfera i que, per fer més eminent el seu descontentament, ha denegat la candidatura nacional. No és cert: la direcció de la Unesco ja va contestar a la consellera Montaner l’estiu passat afirmant que el Centre és perfectament compatible amb la Reserva de la biosfera i que, a més, celebraven que en un territori amb aquest distintiu es promogués la recerca. Una resposta que, per cert, té la Sra. Montaner, tot i no utilitzar-lo per a la seva incumbència.

Pel que fa a l’afirmació que el projecte de llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina està fet a mida de Grifols i és una còpia de la llei espanyola. Una incongruència. O una cosa o l’altra. Però cap de les dues. És una llei per assentar a Andorra els fonaments d’un sector en expansió. Capdavantera, homologada, i així ho avala el Consell d’Europa: l’organisme va revisar la llei i va aportar alguna modificació que es va introduir. Cal recordar que la llei també compta amb l’aval del Comitè Nacional de Bioètica, que juntament amb la Comissió d’ètica de la investigació (creada l’any passat) vetllaran perquè qualsevol projecte que es vulgui implementar al país es faci subjecte a la llei i protegeixi els drets de les persones. Perquè a Andorra no es pugui fer allò que no es pot fer a cap país de l’entorn europeu.

D’aquesta manera, quan el centre sigui una realitat (es començarà a construir a principi de l’any vinent), posarem el nostre gra de sorra com a país en la recerca de tractaments per curar malalties, alleugerir el patiment dels qui les pateixen, salvar vides. Ens permetrà atreure altres projectes vinculats al sector, captar i recuperar talent, accés preferent de la nostra població si s’assoleixen avenços. També diversificar l’economia amb l’aposta per un sector interessant, net i no contaminant.

Les opinions contràries, catastròfiques, són lícites, fins i tot agraïdes si permeten que, quan es rebaten amb fets objectius, permetin informar amb més detall la població. Hem estat transparents i hem tingut la vocació d’explicar el procés, l’acord, la seguretat, les especificitats i els beneficis. La reunió de poble convocada pel Govern, Grífols i el Comú del juny de l’any passat n’és un exemple. Però si no ha estat suficient, és la nostra obligació seguir insistint.

Ara bé, en aquesta confrontació demanem, per responsabilitat política, també per estima al nostre país, que es faci sense faltar la veritat, sense tergiversar els fets, sense ànim d’electoralisme. I, molt especialment, demanem que es fugi de la voluntat de generar por entre la ciutadania. No es mereix ara acumular nous sentiments, sense fonament científic, d’incertesa i desprotecció.

Finalment demanem, per sobre de tot, que no es perdin les formes atacant les persones, faltant al respecte. Si tenen arguments sòlids, no ho necessitaran. I si no els tenen, creiem que la via per obtenir notorietat no és anar a fer mal amb atacs personals.

*Sandra Codina, Berna Coma, Josep À. Mortés, Eva Choy, Marc Galabert, Justo Ruiz iEric Bartolomé, Representants polítics d’Ordino