Putin entre llibres

L’altre dia explicava com havia deixat davant del local on treballo alguns llibres amb la intenció que la gent els agafi gratuïtament. La mesura ha tingut molt d’èxit i, a part de conèixer alguns veïns, m’he emportat algunes sorpreses, no sols al carrer sinó també en el moment de repassar els llibres.

Abans de deixar-los a fora els passo un drap, miro sempre les primeres pàgines, per si és un llibre dedicat (aquest els guardo tots) i sovint hi trobo alguna cosa. També, si no recordo haver-lo llegit, o si vaig abandonar la lectura ben aviat, provo de llegir les primeres pàgines per veure la sensació que ara em provoquen. Si és bona, el retorno a la llibreria a l’espera d’una segona oportunitat. Mai és tard per a una bona lectura.

Els recomano, si tenen una bona biblioteca, que passin una estona revisant vells llibres. Entre les seves pàgines apareixen petit tresors. Alguns són fàcils d’entendre; d’altres són un enigma.

Tant és així que he creat una carpeta física, com les d’abans, on guardo tot allò que he anat descobrint. Amb tres o quatre setmanes la carpeta s’ha engreixat i ara hi puc trobar de tot.

El més habitual són cartes escrites per amics i sobretot postals familiars enviades des de qualsevol racó del món, també recordatoris de funerals, antigues primeres comunions, així com invitacions de boda i altres esdeveniments que feia servir com a punts de llibre.

També cartes de baralla; moltes trobades al carrer, i calendaris de fa una pila d’anys, que et recorden quan llegies aquell llibre; així com també fotografies de família que no recordaves haver fet.

D’entre els objectes curiosos hi ha alguns articles d’opinió d’escriptors que m’agrada llegir i antics retalls de premsa que ves a saber per quina raó guardava. N’he trobat un de de l’any 2004 referent a Vladímir Putin. Parla d’un quadre pintat per ell i posat a la venda en una subhasta per una causa benèfica. El quadre, amb el títol d’Uzor (brodat), el va pintar en un quart d’hora sense cap tipus d’ajuda.

La notícia em fa pensar que també Hitler de jove tenia inquietuds artístiques i li van dir que no servia; després va passar el que va passar. No sé si Putin de petit volia ser pintor, però segur que molta gent hauria preferit que s’hagués dedicat a la pintura.

Mai subestimis una persona que pinta, escriu, toca un instrument o té certa atracció per les arts. El millor és que pugui expressar-la lliurement.