Complet

Qui no hagi pogut evitar alguna activitat a la conurbació de les parròquies centrals en aquest “pont” de festivitats espanyoles, que en alguns casos ha arribat a la setmana sencera, haurà pogut veure en llum vermell el rètol de “complet” als aparcaments públics. Això i els taps de trànsit –només faltava l’accident de trànsit a Oliana per allargar la caravana d’entrada dijous– han estat la creu de la valuosa moneda d’uns dies excel·lent temps de turisme, de neu i també potser de comerç.

A Catalunya i a Espanya encara hi ha bastantes persones que continuen creient en un diferencial de preus que mantenen ja pocs productes aquí, en més varietat a escollir i en tanta novetat “a baix” com abans de l’ampliació del mercat comú en els capricis per celebrar les festes que estan a tocar, regalar o autoregalar-se, amb el lema d’“un cop l’any no fa mal”.

Per a alguns espectadors locals d’aquestes dificultats és un gran misteri que aflueixi tal riuada de persones, atretes per la neu –que aquest any ha arribat ben a temps- i pel miratge d’un comerç amb prestigi ben guanyat, on es demostra la realitat de la dita “cria fama i jeu a dormir”.

Trànsit va pronosticar primer que arribarien a entrar per les fronteres al llarg d’aquestes dates que avui es clouen, ni més ni menys que cent-deu mil cotxes. Una xifra confirmada per la mateixa font en els primers dies assenyalats en vermell als calendaris del sud.

A partir d’avui començarem a llegir balanços i resultats i no sembla agosarat preveure la satisfacció d’hostaleria i camps de neu, contrastada amb la decepció no menys habitual dels botiguers, tan semblants als pagesos, que mai no reconeixen una bona collita; perquè ha estat escassa, o de fruits dolents, o massa generosa perquè compensin els preus –amb la part de raó que els dona el diferencial entre el que paguen i el que cobren pel mateix als establiments minoristes de la distribució–.

Sabem, pels portaveus dels sectors econòmics afectats, que aquest “pont” és l’equivalent per rendiment turístic al Sant Jordi per a llibreters i editors -que els autors, ja se sap, tenen per a un cafè per cada exemplar venut, o poc més.

En aquesta elevada magnitud relativa, proporcionalment, rau la importància dels ingressos de les dates que marquen l’inici de la temporada alta, que aquí és la de l’hivern, tan diferent dels temps de “sol i platja” que molts andorrans i residents gaudeixen també en vacances d’estiu.

O sigui, que si els visitants superen de gust els entrebancs de la carretera –mentre no arribi, si mai arriba, el tren que somien en aquestes valls i a l’Alt Urgell– els “indígenes” encara ho veuen amb satisfacció, com a preu petit per als grans ingressos que comporten. I si a molts aparcaments no s’hi queb, sempre s’acaba per trobar-ne un. Perquè això dels clípols, per molt que recuperin el nom, no és en cap cas un senyal de lluïment econòmic.

Tant de bo no arribi el dia que la multitud de visitants s’afarti i decideixi canviar de destinació de proximitat, en els períodes curts de lliurament laboral. La competència de territoris propers amb climes semblants, si no idèntics, és cada dia més forta. O sigui, que durin les cues i embussos, sobretot fins a les fronteres, per molts anys més, no?