Ucraïna, única propietària del seu destí

La Vanguardia del 5 de desembre (pàgina 20) va publicar un deplorable article titulat Per la pau a Ucraïna, signat per un col·lectiu d’intel·lectuals, Jordi Alberich, Eugeni Bregolat, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carles Losada, Josep Lluís Oller, Alfredo Pastor, Xavier Pomés i Víctor Pou, units sota l’apel·latiu Col·lectiu Treva i Pau.

Essent els signataris suposadament experts en geopolítica i diplomàcia internacional, és difícil apel·lar a la seva ignorància, que seria com admetre que una gallina no sàpiga què és un ou.

L’article, que no aconsegueix dissimular un tuf de gangrena prorussa, em va indignar per contenir assercions com “nosaltres els europeus som els verdaders perdedors d’aquesta guerra” (sic!). És difícil trobar un més alt grau d’indecència i manca de rubor.

També hi podem llegir perles com “la quinta part de la població ucraïnesa és russa”, abjecte anatema que mereix el més ferm rebuig perquè aquesta adveració justifica implícitament la invasió. És com pretendre que França pugui envair Bèlgica perquè considera que en parlar el seu idioma tots els belgues són francesos, o que el Marroc pugui ocupar el sud d’Espanya amb l’argument de fer renàixer el legítim al-Àndalus.

Més endavant és clarament monstruosa la insolent afirmació: “La guerra s’hauria pogut evitar si Ucraïna hagués respectat els acords de Minsk”, ometent els acords pels quals en el memoràndum de Budapest del 1994, molt més importants, Rússia es va comprometre formalment a respectar les fronteres internacionalment reconegudes d’Ucraïna i a defensar-la militarment davant qualsevol atac exterior. Quin valor té llavors el compromís de l’Estat rus?

Finalment, l’article ens vol fer combregar amb rodes de molí en suggerir la possibilitat de fer com si res no hagués passat per construir entre els dos pobles una convivència d’estil days of wine and roses.

Ara cal preguntar: què fem amb la terra cremada? Amb la sang vessada? Què fem amb els morts? Els torturats? Les dones violades? Els nens robats? Es pretén fer-nos passar full?

És un insult al sentit comú i a la memòria col·lectiva voler fer creure en una futura cohabitació entre russos i ucraïnesos perquè en el millor dels casos tardaran generacions a tornar a compartir una tímida semblança de normalitat, i nosaltres ja no veurem aquell nirvana de convivència amb pau i prosperitat que sense la maldat dels dirigents del Kremlin hauria estat possible.

I, per acabar, per què insisteixen que Ucraïna no pot formar part d’Europa o de l’OTAN? No són els ucraïnesos, i no pas els invasors, els que han de decidir el que volen per al seu futur?

L’escrit de marres és una confirmació cruel del feble nivell actual de les elits catalanes, i em sap greu que entre els signataris, que martellegen la seva idea en fòrums, conferències i programes de televisió, s’hi trobi algun amic meu que darrerament semblava haver posat terra pel mig en la complaença de mals referents. Les aigües baixen tèrboles per Rússia i és convenient allu­nyar-se de certs abismes, car com deia el gran Laborit: “Lorsque la tempête redouble, la seule façon de sauver le bateau est baisser le voile et le laisser dériver vers ll’horizon des calmes retrouvés.”

Un distanciament de Putin i tot el que desprengui la seva pestilència és necessari per a aquells que reivindiquem una condició cristiana i humanista de l’univers.

Seria certament un error immens considerar la possibilitat d’atorgar la més mínima compensació a Putin després de la immensitat del mal que ha provocat. Seria un error de conseqüències incalculables que en el futur donaria el dret d’aplicar la justícia per la seva mà a tots els dictadors de la Terra.

Davant de l’immens repte que Putin ens ha plantejat, Ucraïna no té cap altra alternativa que guanyar o morir. Nosaltres estem disposats a afrontar el pitjor. I Rússia?

*Antoni Zorzano Riera, Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat d’Andorra