Les estrelles de la Massana

Una curiosa notícia ens arriba quan tenim els pessebres guarnits amb estrelles i llumetes. Es veu que els cels nocturns de la Massana són dels millorets dels sud d’Europa per poder mirar les estrelles sense notar aquelles molestes clarors anomenades halos que, com un vel de llum, s’alcen des dels fons de les valls cap a les nits del món. Sense anar més lluny, l’halo d’Andorra, de la fondalada d’Andorra la Vella i de les Escaldes, es veu perfectament des de la recta d’Adrall quan fa una nit de boirina i de pluja fina. El mateix passa, per exemple, amb l’halo del Pas de la Casa, quan en direcció Andorra hi arribem des de l’Ospitalet. I no cal dir els halos de les grans ciutats, visibles a molts quilòmetres, en alguns casos a desenes de quilòmetres de distància. L’halo de Barcelona es pot apreciar perfectament baixant del port de Comiols cap a Artesa de Segre, agafant una amplada que va gairebé des de Montserrat fins a la Panadella. Això sempre, és clar, amb temps de mullena. L’halo de Lleida, tot i que més petit que el de Barcelona, el podreu veure pujant per la carretera de Maials, en aquelles nits que fan gust de torrada sucada amb oli. També veureu l’halo de Lleida anant o tornant de nit per la carretera d’Alfarràs a Balaguer, sempre que la boira no ho encoixini tot. I el de Tarragona, que també en fa, ja s’intueix passat Montblanc, un halo que a banda de les emissions lumíniques pròpies de les grans ciutats, en aquest cas també creix i es nodreix dels milers de llums del complex industrial de la petroquímica de Tarragona, amb tota aquella estesa de llumetes semblants a la que veiem en passar per Martorell i el seu guarniment de fluorescents allargats de les instal·lacions químiques de l’empresa Solvay. La capital catalana que va reressagada respecte al seu halo, és Girona, que per la seva situació orogràfica, en plena canal del Ter i de l’Onyar, més el respatller de la muntanya dels Àngels, provoca un fenomen de succió, com un xuclador que mou les capes d’aire i evita els coixins de boira.

Si ens diuen que els cels nocturns de la Massana són immaculats per poder veure les estrelles ens ho haurem de creure. Però la notícia en un primer moment li haurà sonat a més d’un com si s’hagués avançat el dia dels Sants Innocents, perquè quan sentim dir la Massana al cap se’ns presenta la Massana de nit, plena de fanals als carrers, a les places i als vials dels afores. I a la resta dels pobles de la parròquia igual, només cal mirar cap a Sispony i Escàs des de l’Aldosa o viceversa per advertir de la bona il·luminació. I si tirem ribera amunt, la corrua de llums no ens deixarà fins arribar a Erts i Arinsal, on no es pot pas dir que s’il·luminin amb espelmes. Llegint la lletra petita de la notícia, però, se’ns explica que l’associació, o l’ONG Starligth, en català llum d’estrelles, es refereix al cel d’allà dalt al coll de la Botella i la mirador de la Sabina, i això ja ens quadra més. A les solituds de Setúria i de Cabús, l’amplor del cel pallarès que s’eleva sobre Vallferrera és un cel fosc i sense cap mena d’halo que molesti el mirar les estrelles.

Recordo el doctor Joan Oró, aquell jove aprenent de forner que sortia al carrer les matinades sense boira de Lleida i mirava les estrelles, quan ja havien posar el pa al forn i feien temps per desenfornar. Aquells puntets al firmament el van captivar i de tal manera que va arribar a ser un preclar biòleg molecular i bioquímic de la NASA, on va estudiar els cometes i va sintetitzar l’Adenina, a més de ser uns dels principals puntals del programa Viking, d’estudi i anàlisi del planeta Mart. Doncs el doctor Oró, ja que parlem de mirar estrelles, el qual ens va pujar a oferir una gloriosa conferència a Andorra ja fa molts anys de la mà de la SAC, va ser un dels pensadors i promotors dels parc astronòmic del Montsec, amb l’observatori al cap del Montsec d’Ares i el centre d’interpretació a la vall que li queda a migdia, a Àger. Per cert, el ja proper 2023 serà l’Any Joan Oró, en ocasió del centenari del seu naixement, bona ocasió per recordar-lo i aprendre de la seva saviesa.

Sigui doncs la notícia que els cels de la Massana, els del coll de la Botella i Cabús compartits amb el Pallars Sobirà, són perfectes per anar a mirar les estrelles, per tal de fer un toc d’atenció, d’autoreflexió a les administracions no només de la Massana, sinó de totes les parròquies, perquè facin per disminuir els punts de llum que cremen tota la nit i alguns encara amb models de fanals que provoquen molta contaminació lluminosa. Que hi pensin, perquè de res serveix tenir un tros de cel preservat, com una reserva índia, si l’entorn més poblat de la resta de terme enlluerna tota la nit i malgasta electricitat innecessàriament.