Posar en valor la geopolítica

Des de fa un temps hi ha una frase i una paraula que es fan servir quasi tant com l’aire que es respira, estigui embotellat o no… però, de moment, el tema de l’aire embotellat el deixarem per més endavant. En qualsevol cas, i per fer-ho coincidir amb el títol d’aquest article, podríem dir que actualment l’aire pur es posa en valor. Posar en valor és la frase a la qual em refereixo.

Hi ha moltes coses que es posen en valor; avui en dia tot es posa en valor, i cada cop que sento un polític, conferenciant o una persona que parla de posar en valor qualsevol ximpleria em pregunto si no es podria variar una mica el repertori. Es pot posar en valor però també promoure, promocionar, fer valdre, mostrar, ensenyar el seu potencial, fomentar, i tantes altres maneres d’expressar-se, segons el que es vulgui dir. Facin una prova, escoltin durant vint-i-quatre hores els noticiaris televisius o la ràdio i comptin quantes vegades es posen en valor les idees, coses, objectes, territoris o el que faci falta. Tot, però és que tot, es posa en valor.

La paraula que ara també està de moda és la geopolítica. Res pot escapar de la geopolítica, fins al punt que si vols donar la teva opinió sobre un tema polític i no saps de què va la geopolítica, millor et quedes callat. La geopolítica no cal que sigui actual; pot ser de l’edat mitjana, del present o del futur que ens espera. Sigui el que sigui, tothom que té o creu tenir coneixements sobre la geopolítica pontifica sobre la situació, òbviament geopolítica actual, mentre que els que no han sentit mai a parlar de geopolítica o els que tenim una lleugera idea no ens queda més remei que escoltar els pesats i sovint insubstancials raonaments de torn i tractar que acabin aviat. No dubto que la geopolítica és una disciplina o estudi d’allò més convenient que segur que ens ajuda a comprendre el món, però també em fa la impressió que de gent que en sap de veritat n’hi ha ben poca i que els altres et deixen anar la seva, sense saber gaire bé del que parlen.

La geopolítica també ha servit en èpoques recents i passades per justificar invasions estranyes que ens han portat a moments difícils en la història de la humanitat.

Així que, si ho penso bé, he d’admetre que puc equivocar-me –quin gust tenir el dret a equivocar-se– i en lloc d’opinar d’aquesta manera, potser ja va sent hora de deixar-me de romanços i posar en valor la geopolítica.