Conclusions de la COP27

El 20 de novembre passat va acabar la 27a edició de la COP (conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic ) a Sharm al-Sheikh (Egipte), amb resultats positius, per un costat, i negatius, per un altre. Per primera vegada, països de tot el món reconeixen formalment el paper dels infants com a agents de canvi i “animen els estats a incloure els infants i joves en els seus processos de disseny i implementació de polítiques i accions climàtiques”. Això és excel·lent, ja que aborda l’acció a escala nacional, mentre que els esborranys anteriors només parlaven d’incloure els joves a les delegacions nacionals de la COP. L’acord a Egipte també reconeix explícitament el dret global a un medi ambient net, saludable i sostenible, i la seva importància en el context de l’acció climàtica.

La COP27 ha suposat un avenç històric en l’establiment d’un fons per a pèrdues i danys. Aquesta decisió és un gran èxit per als països i comunitats en desenvolupament que pateixen més l’impacte del canvi climàtic. Tanmateix, ara comença el treball dur: el fons s’ha de dotar, amb finançament nou i addicional, i s’ha d’operar. Les principals discussions aquí van ser sobre qui se’n beneficiaria –s’haurien de prioritzar els països més vulnerables com a beneficiaris– i qui hauria de pagar (els països desenvolupats van insistir que això es deixava obert per incloure aportacions voluntàries de països que tenen recursos i/o contribueixen significativament a les emissions globals, com ara la Xina i l’Aràbia Saudita, Rússia, etcètera).

Sobre la mitigació i mantenir viu l’objectiu d’1,5 graus, la decisió està subjecta a crítiques generalitzades. Malgrat les múltiples crides de més de 80 països desenvolupats i en desenvolupament per enfortir el llenguatge acordat des de la COP anterior, que arribava a demanar l’eliminació de tots els combustibles fòssils, el llenguatge més contundent va ser bloquejat pels països amb forts interessos en petroli i gas. Hi va haver crítiques, en particular, al gran contingent de lobbies de combustibles fòssils assistents.

Les parts van acordar iniciar el desenvolupament d’un marc per a l’Objectiu Global d’Adaptació (en anglès GDA), per ser adoptat a la propera COP28. El marc tindrà en compte, entre d’altres, els següents temes: aigua; alimentació i agricultura; ciutats, assentaments i infraestructures clau; salut; pobresa i mitjans de subsistència; ecosistemes terrestres i d’aigua dolça; i oceans i ecosistemes costaners, així com consideracions transversals.

Els esforços per integrar els drets humans en el marc de la GDA van ser objecte d’intenses negociacions, però en última instància els drets es van incloure com una consideració transversal per al marc GDA i s’haurien de tenir en compte a l’hora de decidir els temes dels quatre tallers que tindran lloc al llarg del 2023.

També es va reconèixer el paper crític de protegir, conservar i restaurar els sistemes d’aigua i els ecosistemes relacionats amb l’aigua per proporcionar beneficis i beneficis de l’adaptació climàtica. Els països “van assenyalar amb seriosa preocupació” la bretxa entre els nivells actuals de finançament d’adaptació i les necessitats, instant els països a “ampliar urgentment la seva provisió de finançament climàtic”.

El lliurament del compromís dels països desenvolupats de proporcionar 100.000 milions de dòlars l’any no ha prosperat. Aquesta falta de progrés és l’origen d’una enorme erosió de la confiança entre els països desenvolupats i els països en desenvolupament. Les discussions sobre el nou objectiu quantificat col·lectiu sobre les finances climàtiques (que substituirà els 100.000 milions de dòlars a partir del 2025) van ser lentes i àrdues, i la decisió clau es prendrà el 2024.

Acció per a l’Empoderament Climàtic (ACE): es va prendre la decisió d’establir el pla d’acció ACE i això representa un molt bon resultat a l’hora d’assegurar activitats dedicades a l’educació i l’empoderament dels infants, així com als drets humans (inclosos els drets dels infants), i també nombroses activitats al voltant de la participació juvenil.

Malauradament, hi va haver dificultats per arribar a una decisió en el marc de les negociacions de gènere a la COP27. Es va acordar un resultat d’última hora, però ha estat rebut amb profunda frustració i crítiques de la societat civil, vinculades tant a la decisió com al procés. El text conté només una referència operativa a les nenes, sobre la participació de nens i homes com a socis estratègics i aliats en la consecució de la igualtat de gènere i l’empoderament de totes les dones i nenes en el context del canvi climàtic.

Des de l’Unicef saludem els aspectes positius assolits (reconeixement del rol dels infants i del dret universal a un medi ambient net), i mantenim la nostra preocupació per la falta de concisió en aspectes de gènere i en el finançament dels impactes del canvi climàtic. Els infants en són sempre els primers impactats i cal que aquests fons es concretin com més aviat millor.

* Albert Mora, Director d’Unicef Andorra