La tribuna
Les memòries de Marina Abramovic
Els llibres sempre són un petit refugi en temps de crisi
De l’any que acaba no sembla que en puguem guardar gaires bons records. La invasió d’Ucraïna, la situació dels camps de refugiats i els fluxos de migrants, la gent que pateix per situacions personals difícils de salut i economia dibuixen un panorama certament desolador. Celebrem el Nadal, però quasi ho hem de fer discretament.
M’hauria agradat escriure un conte; però aquest any no em surten les paraules i prefereixo parlar d’altres coses, de sensacions i d’un llibre per acomiadar el 2022.
Els llibres sempre són un petit refugi en temps de crisi, mantenen encesa una petita flama d’esperança. També la música, la pintura, les vistes a galeries d’art i museus i les bones pel·lícules, perquè l’art sempre és etern.
I si parlem d’art, el llibre que més m’ha agradat aquest any són les memòries de l’artista sèrbia Marina Abramovic, una artista de la performance a la qual hom mai havia parat gaire atenció i que ara, gràcies a la seva biografia, m’ha permès descobrir el seu món.
Marina Abramovic va néixer a Belgrad l’any 1946 i des de molt jove va començar a fer les seves actuacions sovint polèmiques però sempre innovadores, explorant nous camins de l’art i convertint-se al llarg dels anys en una de les cares més conegudes de l’actuació artística, de la performance.
Les seves memòries, Walk through walks, publicades per Penguin Books en anglès, o la traducció castellana Derribando muros, publicada per Malpaso Ediciones, fa sols uns quants anys, és un llibre que et permet descobrir tot un univers.
Un recorregut a través de la seva vida, els inicis a Iugoslàvia, filla d’una família privilegiada dins del règim de Tito, passant per l’escola de Belles Arts, el gradual descobriment de l’art de la performance –el mateix que el permet entendre a qualsevol lector no familiaritzat amb les performances– i tot el seu recorregut per escenaris i paisatges del món.
La seva vida exposada, sense barreres, per intentar comprendre i explicar-se a si mateixa i l’origen de les seves obres.
Escrit en un anglès senzill, el llibre és idoni per gaudir, siguin quines siguin les circumstàncies. La seva força i el seu esperit de lluita et contagien i et fan sentir viu.
Marina Abramovic es defineix a si mateixa com l’àvia de l’art de la performance. Per a qui en tingui l’oportunitat, l’última creació de l’artista, l’òpera Les set morts de Maria Callas, es podrà veure al Gran Teatre del Liceu del 9 a l’11 de març de l’any que ve.
Feliç any nou! Esperem que el 2023 ens porti un món millor.