M'agradaria viure en una Andorra...

Aquestes dates són un bon moment per fer introspecció, per obrir la porta a pensar en totes aquelles coses que tenim pendents i que enguany encara no hem realitzat com a país, però també cal que siguem conseqüents amb el moment en què es troba Andorra. Sense ser pessimistes, però sí sent realistes, estem en un moment d’emergència en molts àmbits: habitatge, energia, protecció del territori... cal posar-se a treballar! No n’hi ha prou només amb propòsits. En l’imaginari col·lectiu hi ha la idea que els propòsits d’any nou tenen un caràcter efímer, sovint aquests no es realitzen i queden en un calaix.

En el meu cas no és pas diferent. Darrerament i degut a la meva participació com a membre de Concòrdia he reflexionat molt sobre quins propòsits vull per a Andorra, de com podria millorar la situació de país, i sí!, he anat creant una llista amb els meus objectius per al proper 2023. Es tracta d’aquells desitjos que no poden faltar en el futur més pròxim d’Andorra, no només de cara al 2023, sinó a llarg termini. És cert que potser podran semblar utòpics. Potser hi haurà qui es pensi que estic redactant la carta als Reis o descrivint un somni difícil d’acomplir... però, i per què no? Per què no somiar una Andorra millor.

Segurament en llegir els meus propòsits molts de vosaltres pensareu que el que escric no és res d’original, que no és res que molts de vosaltres no hagueu pensat o dit alguna vegada... que ja hi ha molta gent que ha escrit i parlat sobre això, i certament és així. Però cal dir-ho, cal dir-ho ben clar. Si no ens posem a treballar-hi ja, quan ho vulguem fer potser serà massa tard.

M’agradaria viure en una Andorra,

On la natura, la cultura i el paisatge siguin la principal atracció turística. Que això m’enorgulleixi davant dels visitants.

Diversa i amb talent, on hi hagi un ventall ampli d’oportunitats de créixer tant en l’àmbit personal com laboral. Andorra no pot deixar de ser un lloc d’oportunitats.

Amb places plenes de gent, compartint tradicions i moments, amb veïnes, infants, avis... és a dir, un espai on puguem crear comunitat per no perdre la convivència entre nosaltres.

On sigui el model social i no únicament l’econòmic el que guiï l’estat del benestar: no hem de ser esclaus d’una economia que se centri únicament en el treball.

On la fiscalitat ens permeti apostar per un benestar de la població amb corresponsabilitat de càrregues segons les rendes. No puc entendre un país que no sigui equitatiu entre les rendes més baixes i el gran patrimoni.

Amb habitatge digne per a tot­hom, on es pugui garantir la qualitat de vida. On l’especulació estrangera en immobiliari quedi en un segon pla, i on l’habitatge sigui un dret i no un privilegi.

Governada amb transparència, amb major coordinació entre agents públics i privats, i implicant la ciutadania tot vetllant pel bé comú.

Amb un creixement urbanístic planificat i ordenat que permeti la convivència de l’entorn natural i social.

On no s’oblidi la particularitat del país i del seu entorn proper. Imagino una Andorra capaç de cooperar i sumar les seves diferències per crear un espai de referència territorial, econòmic i social.

No voldria acabar aquesta tribuna amb la idea que tot va malament: tot el contrari. Voldria transmetre un missatge que ens encoratgi a canviar les coses, o si més no a intentar-ho. És temps d’il·lusions, d’alegries, de tradicions, i sí, temps de creure en la màgia. Siguem valents i creguem en totes i cadascuna de les persones que viuen a Andorra, per fer-la créixer.

*Olalla Losada Seguin, Copresidenta de Concòrdia