La tribuna
Bona entrada d'any
Les ganes de veure com la pau arriba a Ucraïna és el desig primer i principal
Bona entrada d’any mirant endavant perquè si mirem només enrere se’ns podria aigualir la sopa. Tanquem l’any 2022 fent passar el forrellat gros i amb ganes de no tornar-lo a veure, perquè ha estat un malson constant. La guerra contra Ucraïna moguda per un maleït dictador ho ha trastocat tot i les ganes de veure com la pau arriba als qui la pateixen en viu és el desig primer i principal a l’hora d’emprendre el camí del 2023.
Hem de mirar endavant sense distreure’ns gaire amb els cants de sirena, ja escoltats durant el 2022 i segurament tornats a enlairar l’any vinent amb motiu de les eleccions generals i de les eleccions comunals. Així que primavera i tardor veurem com la cantarella populista d’alguna candidata ens farà tornar a sentir vergonyà aliena, com quan era la “pandèmia inventada” o la “neutralitat” andorrana davant la guerra allò que ens venia a sermonejar. Només desitjo que la resta de candidatures tinguin la valentia i la dignitat de respondre amb programes i discursos assenyats a les barbaritats que puguin sentir-se en campanya electoral.
Hem de mirar endavant perquè el país trobi els camins adequats com a Estat europeu per tal de fer-se valdre, però sense anar ni amb el lliri a la mà ni fent-se del tot l’andorrà com si sentissin ploure. Ni ser xuts ni ser gossos llopers. Ni massa condescendència ni massa altivesa, el terme mitjà, per no acabar asseguts al galliner sense comptar per a ningú o tinguts com a caragirats i amb qui de totes totes no es pot comptar. Que s’hauran de fer sacrificis això és clar. Però quina societat pot trobar el seu equilibri sense fer-ne de sacrificis? S’haurà de llançar llast si cal i estabilitzar les situacions, els panorames econòmics i socials. I això ho hauran de fer des del Govern, amb intel·ligència i bones arts. Qualsevol intent d’amagar el cap sota l’ala serà més negatiu que positiu. I alerta a pretendre també qualsevol emmirallament amb altres països, per tal de fer un copiar i enganxar, que se sent proposar ingènuament per alguna nova formació política. Alerta perquè la singularitat del Principat d’Andorra no té parió en cap altre Estat, petit, d’Europa. I quan se senten soflames lloant realitats d’altres països que queden lluny, hi cap el perill que les il·lusions en adoptar-les poden suposar fiascos de la mida d’una catedral.
Hem de mirar endavant perquè el país trobi els camins adequats com a societat. Si importants són les relacions internacionals, encara ho són més les estructures internes, les que realment configuren el dia a dia. Un país ben travat, amb les competències i les obligacions comunals clares i definides i amb les respectives competències estatals també nítides i conegudes. I, és clar, amb les responsabilitats que se’n deriven. Hem de saber aplicar el terme responsabilitat –que ara queda només a la vista quan es demana qui és el responsable d’un fet ocorregut que ha resultat un tort–, per la veritable funció que implica la responsabilitat. És a dir, que qui porta les brides és qui té la responsabilitat de menar el carro i a aquest se li suposa l’enteniment, la capacitat i l’honestedat i bona voluntat a l’hora de desenvolupar la seva feina. Això en tots els àmbits de la vida, en qualsevol tasca i més en les càrregues de responsabilitat que són públiques, hauria de ser un procedir natural, una premissa major, intocable, senyal de maduresa. Salvat això, la qualitat estructural de la societat es pot donar per assegurada. I al contrari, sense l’assumpció de la responsabilitat, per petita que sigui, l’organització social, la societat en conjunt, ranquejarà constantment.
Hem de mirar endavant agraint les mesures de vigilància i control sobre els fitipaldis que fa la policia, el servei d’ordre. Multes a cotxes i a motos, estirada d’orelles pública i repetida tantes vegades com es mereixin. Les carreteres i els carrers no són circuïts de carreres i si a sobre el soroll dels motors és infernal, els qui condueixen saltant-se les normes de circulació i de convivència han de ser aturats i castigats d’acord amb la llei. Gràcies al servei de policia per la feina que fan prevenint desoris al volant o al manillar. Enmig del rum-rum diari del trànsit, acceptat amb resignació, s’agraeix el fer per evitar les petarderes dels motors esbojarrats que de tant en tant hem de patir des de la vorera o circulant sobre rodes.
Fem vots per una bona entrada d’any 2023 amb menys soroll, amb més enteniment i amb més pau i serenor allà on la tenen sacsejada.