Els aiguats de 1982 a la Seu i Andorra

Els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1982 es va produir al Pirineu el fenomen extraordinari DANA (depressió atmosfèrica a nivells alts) seguit de precipitacions en punts concentrats del territori. Els efectes del creixement de les aigües de torrents i rius van ser aleshores especialment catastròfics a la comarca de la Seu i Andorra. Ara, quaranta anys després, s’ha publicat el llibre Aiguat! per explicar el que va passar, els danys produïts i la reacció davant la desgràcia. La pèrdua irreparable de la vida de 14 persones –deu a Andorra, dues l’Alt Urgell i dues a la Vall Fosca– fou el principal tribut a la força incontenible de la natura. Pel que hem recollit de documents antics a les nostres contrades de la Seu, cada segle hi ha un o dos aiguats, però mai sabem quan es presentarà el proper.

Del record i testimonis de la reacció immediata davant del risc de perdre la vida i els béns i de l’actuació d’uns i altres en destaca la unitat de la població, la solidaritat de persones i empreses i l’obediència i adhesió a les autoritats. Malgrat l’aïllament produït per talls de carretera, problemes de comunicació i falta de corrent elèctric, es van superar les dificultats més immediates i en tres setmanes es va poder començar a retornar a la normalitat.

A Andorra, el Govern, tot just inaugurat el 1981, i els comuns, per part de les autoritats, i les empreses durant una desena d’anys, en una reacció admirable, no solament van recuperar els danys sinó que van intervenir activament per millorar la seguretat de vora els rius amb canalitzacions, infraestructures de recollida d’aigües residuals i també vials per a vianants a les riberes de les Valires.

A la comarca de la Seu, mitjançant una Junta Coordinadora d’Emergència, els primers ajuntaments democràtics elegits el 1979, els suports del govern d’Espanya socialista de 1982, recentment arribat al poder, i una incipient Generalitat de Catalu­nya que es va constituir el 1980, passades les intervencions de danys peremptoris, es van enfocar projectes estructurals a la vora del Segre, entre Alàs i la Seu. Per una banda, la canalització de quatre quilòmetres de riu, reparcel·lant i concentrant 180 hectàrees de terres i, per una altra, la creació del Parc Olímpic del Segre, de set hectàrees de superfície, portadora dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992. Deu anys de transformació profunda de la Seu d’Urgell.

En els últims anys, moltes coses han canviat, especialment les comunicacions (per carretera i helicòpter) i les telecomunicacions (mòbils, ràdio, televisió, internet en xarxes socials) i es comencen a fer alguns plans de protecció civil. Tot i això, estic convençut que quan arribarà de nou un fet natural excepcional (aiguat, terratrèmol), però de segura ocurrència en un futur imprevist, ens arribarà de sorpresa. La millor protecció civil seria aquella capaç d’aplicar els recursos humans i materials més adequats a la necessitat i prudentment haver previngut conseqüències probables.

La prevenció passaria per la planificació urbanística allunyada de riscos constatats i la valentia de denegar permisos de construcció en aquells llocs més potencialment perillosos. Una gestió forestal dels boscos i un tractament més respectuós de la natura ens podria evitar alguns riscos afegits.

Ramon Ganyet, enginyer