Fiat lux

Davant la greu crisi energètica europea, que amenaça amb talls parcials o totals del subministrament elèctric durant l’hivern, alguns operadors econòmics han aprofitat la conjuntura per promoure altres fórmules de generació elèctrica més econòmiques per als ciutadans i menys lesives per al nostre entorn.

Des de les institucions ja fa temps que se’ns anima a contribuir a la transició energètica i a la lluita contra el canvi climàtic, com per exemple, mitjançant la producció de la nostra pròpia energia renovable amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques en els nostres domicilis i en els nostres negocis.

Pel que fa a l’àmbit normatiu, Andorra compta actualment amb dos textos cabdals en matèria d’autoconsum d’energia elèctrica.

D’una banda, la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), que és l’eix vertebrador de les accions d’Andorra en l’àmbit de la transició energètica i de la lluita contra el canvi climàtic i que consagra la primera definició d’autoconsum energètic que trobem en l’ordenament jurídic andorrà.

En aquest instrument, s’estableix també per primer cop un percentatge mínim de producció elèctrica nacional, del 33% al 2030 i del 50% al 2050, i es considera que la producció nacional d’electricitat s’ha de fonamentar en com a mínim un 75% en les energies renovables.

D’altra banda, el Reglament, del 13 de maig del 2020, de la generació d’energia elèctrica, té per objectiu impulsar i facilitar de manera decidida la producció i l’autoconsum d’energia provinent de fonts renovables i és un reglament que penja de la Litecc.

Amb aquest reglament es fixen les bases d’un model pioner, en el qual l’electricitat es posiciona com a vector energètic del canvi i que té com a principal novetat l’increment del límit de potència de les instal·lacions de producció elèctrica, que passen dels 500 kW que establia fins aleshores la Llei 85/2010, fins a un màxim de 2.000 kW.

Arribats a aquest punt, què se’n pot fer de l’energia elèctrica produïda en una instal·lació? El productor d’energia elèctrica pot optar: o bé per destinar la totalitat o part de l’energia produïda a l’autoconsum, o bé per injectar la totalitat o part de l’energia produïda a la xarxa elèctrica de distribució de l’entitat distribuïdora.

Un cop produïda l’energia elèctrica en una instal·lació, com es materialitza l’autoconsum? La Litecc distingeix la modalitat d’autoconsum real, que consisteix en el fet que l’energia produïda és consumida o emmagatzemada pel mateix productor, per al consum propi posterior; i la modalitat d’autoconsum virtual per balanç net, que a banda de requerir de comptadors intel·ligents, permet que l’energia produïda sigui consumida pel propi productor o injectada a la xarxa.

Així doncs, podem consumir una part o la totalitat de l’energia que produïm, i al mateix temps deixaríem de comprar-ne l’equivalent a l’entitat distribuïdora, tot això tenint en compte que l’excedent d’energia produïda seria comprat per aquesta última aplicant la tarifa que fixa el Govern en cada moment.

Però, a més a més dels beneficis de l’autoconsum pel que fa al seu règim econòmic, quin és el tràmit a seguir per la posada en funcionament d’una instal·lació de producció elèctrica? El promotor d’una instal·lació interconnectada a la xarxa elèctrica –en qualsevol de les seves modalitats– sol·licita el punt de connexió directament a l’entitat distribuïdora, que està obligada a atorgar el seu consentiment per a potències de fins a 500 kW.

En el cas de les instal·lacions que tenen una potència compresa entre els 500 kW i els 2.000 kW, la instal·lació es duu a terme de la mateixa manera, malgrat que requereix una autorització administrativa de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic. Un cop ja s’ha acabat l’obra, la instal·lació s’inscriu automàticament al Registre Energètic Nacional.

Per a les instal·lacions d’una potència inferior o igual a 20 kW, l’instal·lador autoritzat pot assumir directament la funció de direcció facultativa de la instal·lació. Per a la resta de casos, aquest paper l’ha d’assumir un enginyer degudament autoritzat i col·legiat.

Vistes les novetats legislatives andorranes dels últims temps, es mostra l’aposta decidida de la societat andorrana de posar llum a la foscor i de seguir el camí d’un model energètic que sigui compromès i sostenible.

* David Tornil, Soci d’Adagi Advocats