Benet XVI, pastor i mestre

El recent acabat any 2022 ens ha deixat als creients la pena del traspàs del Papa emèrit Benet XVI. Al matí del darrer dia de desembre, el qui durant vuit anys havia estat el pastor de l’Església Catòlica (2005-2013), va deixar la vida humana per començar la vida plena en Déu, el Bon Pastor.

Joseph Ratzinger havia nascut el 16 d’abril de 1927 a la petita població de Marktl, a la Baviera, en el si d’una família de pagesos de profundes conviccions catòliques. Era el petit de tres germans –Georg, Maria i Joseph. Els seus pares varen ser-li els principals educadors tant en la seva formació humana com en la fe. De fet, Ratzinger sempre recordarà i agrairà el recte encaminament que li varen donar els seus pares.

Als onze anys ingressà al seminari, estudis que haurà d’interrompre a causa de la Segona Guerra Mundial. Retornada la pau, reprengué amb dedicació i acabà els estudis de filosofia i teologia. Fou ordenat sacerdot, el dia 29 de juny de 1951 a Freising, juntament amb el seu germà Georg.

Home estudiós, profund, bon investigador, dedicarà els primers anys a preparar la tesi doctoral sobre Sant Agustí. Un treball que fou qualificat amb un cum laude.

Començà ben aviat el seu recorregut com a professor de teologia dogmàtica, primer al seminari de Freising, però ben aviat a les més prestigioses universitats catòliques alemanyes: Bonn, Munich, Tubinga i Ratisbona. Durant aquests anys coincidí amb pensadors cristians de primera fila com Hans Küng, Karl Rahner...

Als 35 anys, el cardenal Frinhgs el demanà com a assessor de confiança en les sessions del Concili Vaticà II. Les intervencions d’aquest pare conciliar sempre foren de prestigi i de gran riquesa intel·lectual. En l’ambient eclesial del Concili, Ratzinger fou respectat com un teòleg de primera fila.

Aquesta anys dedicats a l’ensenyament universitari l’acrediten com un intel·lectual estudiós i professor brillant. Home de cultura i gran humanista. Estimava la música i tocava molt bé el piano. Humil i valent. Treballador incansable: en donen fe els setze volums que conformen la recopilació completa de les seves obres. Parlava i escrivia correctament sis idiomes, bon comunicador i fi especialista en els afers teològics.

El seu prestigi i renom en l’Església fa, que l’any 1981, el papa Joan Pau II el cridi a Roma per fer-lo Prefecte de la Doctrina de la Fe. Allí assumí protagonisme a nivell de la Cúria Vaticana i de l’Església universal.

A la mort del Papa Wojtyla,van haver-hi tot just dos dies de conclave i, el 19 d’abril de 2005, fou elegit Papa, el 265è en la llista de pastors de l’Església. El professor Armand Puig ho definia en una frase molt expressiva: “Passà de ser el teòleg del Papa a ser el Papa teòleg”. La seva elecció fou tinguda com un valuós reconeixement per als teòlegs i pensadors de l’Església.

En la seva primera sortida pública, el mateix dia de la seva elecció, saludava els fidels:

“Estimats germans i germanes, després del gran papa Joan Pau II, els senyors cardenals m’han escollit a mi, un simple i humil treballador de la vinya del Senyor. Em consola el fet que el senyor sap treballar i actuar amb instruments insuficients, i sobretot m’encomano a les vostres oracions. En l’alegria del Senyor ressuscitat, confiant en la seva ajuda contínua, seguim endavant, que el Senyor ens ajudarà i Maria, la seva Santíssima Mare, estarà de la nostra part. Gràcies”.

El seu pontificat es caracteritzà per la profunditat del seu ensenyament. Aprofitava les audiències dels dimecres per fer una autèntica catequesi sobre temes com ara l’Església, els sagraments, la divina revelació, la relació entre fe i raó... El Papa Benet no era un home de govern ni de multituds, sinó un gran professor que exercia la seva tasca amb un magisteri ric i profund. Cercava fer sentir la fermesa doctrinal del missatge cristià entre les elits culturals i polítiques. L’Antoni Morell, ambaixador que fou d’Andorra a la Santa Seu, ho descrivia aixi: “Els pelegrins abans anaven a Roma a veure el Papa, ara van a Roma a escoltar el Papa”.

Parlant d’Andorra, al Papa Benet, a nivell polític, li devem la signatura dels Acords Concordataris, el dia 17 de març de 2008.

A nivell institucional, la designació d’Arquebisbe ad personam al nostre bisbe copríncep, Mons. Joan Enric Vives, el dia 19 de març de 2010.

I a nivell, religiós, encara que indirectament, la beatificació de la Mare Anna Maria Janer, fundadora de la Congregació de les Religioses de la Sagrada Família, avui responsables dels tres col·legis confessionals del nostre país.

El Papa Benet arribà al terme de les seves forces en l’exercici de la seva responsabilitat. Complerts 85 anys, amb la salut debilitada, després de meditar-ho llargament, prengué la decisió de renunciar a l’exercici del Papat. Així ho va anunciar el dia 11 de febrer de 2013. Ho justificava amb aquestes paraules:

“Noto el pes de l’encàrrec, plego pel bé de l’Església. Havent examinat repetidament la meva consciència davant de Déu, he arribat a la certesa que les meves forces, per l’edat avançada, ja no són les que caldria per exercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere”.

El dia 28 de febrer d’aquell 2013 feia efectiva la seva renúncia. Es retirà en una petita residència en el mateix Vaticà, dedicat a la pregària i sense interferir per res en els afers de l’Església.

S’acaba de fer públic el seu Testament espiritual que escriví des del seu lloc de recés el dia 19 d’agost de 2006. Un text que val la pena llegir. Comença dient:

“Dono gràcies abans que res a Déu mateix, dador de tot bé, que m’ha donat la vida i m’ha guiat en diversos moments de confusió; sempre aixecant-me cada vegada que començava a relliscar i sempre donant-me de nou la llum del seu rostre”.

Segueix una deguda acció de gràcies... Demana perdó a qui hagi pogut ofendre... i acaba refermant-se en la seva fe en Jesucrist, veritable camí, veritat i vida i en l’Església que, tot i les seves limitacions, és el seu cos.

El dia 31 de desembre de 2022, el Bon Pastor l’ha cridat a les seves estances eternes. Descansi en pau.