“Senyor, us estimo!” El testament de Benet XVI

El qui va fer de la recerca de la Veritat el seu lema vital més estimat, i que trià de lema episcopal “Cooperatores Veritatis”, Cooperadors de la Veritat, Joseph Ratzinger, el Papa emèrit Benet XVI, és qui a través del diàleg, la recerca i el magisteri intel·lectuals, ens ha deixat un “Testament espiritual” molt clarificador sobre el que ha viscut i ens vol llegar dels seus llargs i fecunds 96 anys. Sempre ha desitjat “seguir la veritat i posar-se al seu servei”.

Aquests dies de la seva mort i el seu enterrament a Sant Pere del Vaticà, on vaig assistir en representació d’Andorra, s’han destacat molts aspectes del seu itinerari vital i intel·lectual, del seu treball a Doctrina de la Fe, del seu pontificat i del silenci del seu retir espiritual, després de la seva valenta renúncia a exercir el ministeri petrí, quan les forces s’esgotaren. Amb tot, és en les darreres paraules “Senyor, us estimo!”, dites a l’Amic que arriba, i en el seu Testament espiritual, on crec que trobem la profunditat del que ens ha volgut compartir de la seva recerca i de la seva trobada amb Jesucrist com a creient, com a teòleg i com a pastor universal.

Ens parla de donar gràcies a Déu, sense retòrica ni embafament: agraeix el do de la vida i de l’acompanyament, “perquè m’ha guiat en diferents moments de confusió; sempre m’ha aixecat cada vegada que començava a relliscar i sempre m’ha tornat a donar la llum del seu rostre”. Gràcies pels pares i germans; pels nombrosos amics, homes i dones, que Ell sempre va posar al seu costat; pels col·laboradors en totes les etapes del seu camí; i pels professors i alumnes que Déu li ha donat. És una delicada manera de parlar de les persones que trobem en el camí. I dona gràcies també per la seva bonica pàtria als Prealps de Baviera, “on sempre he vist brillar l’esplendor del mateix Creador”. Igualment per “tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del meu viatge, especialment a Roma i a Itàlia”. Sense excloure la demanda de perdó “als qui ha fet mal d’alguna manera”.

A tots els cristians recomana mantenir-se ferms en la fe! I, com a bon mestre, no es pot estar d’una última lliçó de vida: La ciència (ciències naturals i recerca històrica, exegètica) no ofereixen resultats irrefutables en contrast amb la fe catòlica. Les aparents certeses contra la fe, de fet, no són ciència, sinó interpretacions filosòfiques, només aparentment emparades en la ciència. Per això cal el diàleg (que esplèndida la seva alta conversa amb J. Habermas i la seva empenta als “atris dels gentils”), perquè la fe aprengui millor el límit de les seves afirmacions, i per tant la seva especificitat. I afirma que ciència liberal, existencialista i marxista “han estat vençudes per la raonabilitat de la fe en Jesucrist, que és realment el camí, la veritat i la vida, i la certesa que l’Església, amb totes les seves mancances, és realment el seu cos”.

I acaba el Testament demanant pregàries, perquè Déu, “malgrat tots els meus pecats i mancances, m’aculli a l’estada eterna”.

El Principat d’Andorra i jo mateix li estem molt agraïts: Benet XVI ens va visitar el 2010 quan vingué a Barcelona per consagrar la Basílica de la Sagrada Família, on tots els bisbats de Catalunya estem representats, i la Diòcesi d’Urgell li està ben agraïda perquè va beatificar els nostres preveres diocesans màrtirs, Mn. Josep Tàpies i companys, va nomenar-me arquebisbe ad personam i va ser decisiu per a la signatura de l’Acord (Concordat) entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu, entre altres. Vaig experimentar la seva bondat i delicadesa en les meves trobades amb ell. La seva memòria perdurarà per la bona doctrina del seu Magisteri i l’exemplaritat de la seva vida com a Papa.

Encomanem-lo perquè Déu l’aculli en el seu Regne etern i li doni el goig celestial com un Pastor que ha estat bo i fidel fins a la mort.

* Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra