El bon soldat Svejk

Qui vulgui tenir una visió diferent, absolutament original, de l’Imperi Austrohongarès farà bé d’acudir a l’escriptor txec Jaroslav Hasek i, en especial, a Les aventures del bon soldat Svejk, una obra monumental que no té desperdici, una novel·la de referència en la literatura còmica universal.

Jaroslav Hasek (Praga 1883-Lipnice 1923) les va fer de tots colors en la seva atzarosa vida de bohemi i aventurer. En l’adolescència va recórrer Galitzia, Hongria, Moràvia i Eslovàquia amb una troupe de gitanos i rodadons. Tocat per la vocació literària, va col·laborar activament a la premsa anarquista i humorística. Entrà a l’exèrcit austrohongarès en esclatar la Primera Guerra Mundial. Fou capturat pels russos, però després de la Revolució comunista s’incorporà a l’Exèrcit Roig. Retornat al seu país, fou acusat de traïdor, bolxevic i bigam, així que es va refugiar de nou en la bohèmia i en la redacció de la seva gran obra. Va morir quan en preparava el quart volum.

Hasek aprofita el seu coneixement directe de l’exèrcit per fer una crítica corrosiva de l’Imperi i de la societat austrohongaresa, amb la creació d’un personatge singularíssim, un home qualsevol, obedient als seus superiors, als quals causa contínues catàstrofes i que sura en les situacions més compromeses gràcies a un arma de destrucció massiva: un torrent inexhaurible de paraules que abassega els seus interlocutors i que recorda de lluny el Sancho Panza del Quixot. A través de mil personatges a quin més pintoresc, fa un retrat immisericorde de l’exèrcit i de la munió de pobles i nacions que van aplegar-se, no sempre harmònicament, sota el paraigües de l’Imperi. Un Imperi del qual tan sols n’ha quedat un record fals i edulcorat que persisteix encara avui.

Alguns apunts del llibre ens ajudaran a captar la força de la seva ironia:

“A mi l’examen d’aquells senyors (els metges forenses) no em fa gens ni mica de por –va declarar Svejk­–. Quan feia la mili em va examinar un veterinari i tot va anar de primera.”

“De lladres també n’hi ha d’haver –va dir Svejk tot estirant-se damunt del matalàs–. Si tothom tingués bones intencions amb tothom aviat els homes es matarien els uns als altres.”

“Més tard, Svejk descrivia la vida al manicomi amb un entusiasme poc comú: (...) Un altre es feia passar per Ciril i Metodi per tal de poder pescar ració doble. I també hi havia un senyor en estat que convidava tothom al bateig-”

(El jutge militar Bernis): “Acostumava a perdre el material de l’acusació i es veia obligat a inventar-se’n un altre. Confonia els noms, perdia el fil de les acusacions i en teixia un de nou segons el que li passava pel cap en aquell moment. Condemnava els desertors per robatori i els lladres per deserció.”

(Després de robar el gos Fox): “T’he portat també un arbre genealògic que he comprat a la papereria de cal Fuchs. Tu saps falsificar genealogies, oi que sí, Svejk? Més val que ho escriguis tu. Posa-hi que prové de la gosseria Bärlow de Leipzig. Pare: Arnheim von Kahlsberg. Mare: Emma von Tarutensdorf, filla de Sigfried von Busenthal. El pare va rebre el primer premi a l’exposició canina de Berlín el 1912. La mare va ser condecorada amb la medalla de l’Associació per a la cria de gossos nobles de Nuremberg.”

“El ministre de l’Interior austrohongarès havia inventat els següents graus de lleialtat i d’adhesió a la monarquia: Ia, Ib, Ic –IIa, IIb, IIc –IIIa, IIIb, IIIc –Iva, IVb, IVc. Aquesta última xifra romana, amb ‘a’, significava alta traïció i forca, amb ‘b’,subjecte d’internat, amb ‘c’, sotmetre a vigilància i arrestar.”

(El capità Spira): “A l’exèrcit tenim els ulans territorials austríacs, els territorials senzills austríacs, els caçadors bosnis, els caçadors austríacs, la infanteria austríaca, la infanteria hongaresa, els tiradors imperials tirolesos, la infanteria bòsnia, els honveds de la infanteria hongaresa, els hussards hongaresos, els hussards territorials, els caçadors a cavall, els dragons, els ulans, els artillers...”

“És com a la guerra: primer vencem l’enemic, després l’empaitem i al final no ens queden forces per batre’ns en retirada.”

“Havia estat un gat qui, durant la nit, havia devastat tots els camps de batalla. (...) Havia fet les seves necessitats sobre l’escenari bèl·lic austrohongarès i, volent enterrar els seus excrements, havia fet saltar totes les agulles amb banderetes embrutant les posicions, esquitxant els fronts i caps de pont i tacant tots els cossos d’exèrcit.”

“El furrier Varek va preguntar amb interès: Què li sembla, Svejk, quant de temps durarà encara la guerra? Quinze anys, va contestar Svejk. –És lògic, perquè ja hi ha hagut una guerra de trenta anys i ara som la meitat de llestos que llavors, i 30:2=15.”

El bon soldat Svejk, un personatge clau de la literatura còmica de totes les èpoques.

* Joan Ganyet i Solé, Arquitecte