A la recerca de la felicitat

La creixent infelicitat és un fenomen mundial. Una multinacional de consultoria i anàlisi ha estat recopilant dades a tot el món sobre satisfacció de vida i benestar emocional. Segons aquests estudis, la infelicitat de les persones està augmentant des de fa una dècada i les emocions negatives com la tristesa, la ràbia, l’angoixa, el dolor i l’estrès van assolir un màxim l’any passat.

Al meu parer, tres forces són les que estan potenciant aquesta tendència. La primera, que ens estem enfrontant a un problema d’increment de pobresa en l’àmbit mundial. La pandèmia, la guerra d’Ucraïna, la inflació galopant i generalitzada ens aboca a més incertesa.

En segon lloc, el canvi climàtic i la transformació de l’economia en l’àmbit mundial que sembla que està tornant el món cada vegada més desigual. Des de fa un temps, una nova onada d’automatitzacions ha portat a l’eliminació de llocs de treball amb personal poc qualificat. La creixent concentració empresarial i reducció de la competència en diversos sectors productius estan ocasionant estralls.

En tercer lloc, l’ús creixent de les xarxes socials ha accentuat aquests extrems. Poder evidenciar massivament que uns altres viuen millor que nosaltres també ha creat certa desigualtat emocional.

Les dues primeres problemàtiques no les podem controlar, però aquesta tercera pot i ha de ser controlada disminuint l’ús desmesurat de les xarxes socials i la consegüent massificació de la informació per a altres rutines més saludables com la lectura, la música o l’esport.

El progressisme, sigui del signe que sigui, no té una altra resposta al patiment que l’evasió. No existeix aquest paradís indolor a la Terra i la societat, presa d’aquest temor i rebuig permanents a aquest patiment i incapaç d’assumir-lo i enfrontar-lo, en la seva constant fugida, li importa cada cop menys aquells que es queden pel camí.

El veritable problema és el poc valor que se li dona a l’individu que pateix. L’altre pol és l’èxit, que ens sembla sinònim de felicitat, en part per la immediatesa d’aquesta nova societat; què diran, l’aplaudiment, el reconeixement, etc.

Allò més cridaner ens allunya a portar una vida senzilla, de proximitat, d’escolta, d’empatia i de veïnatge; una vida sense postureos.

Davant d’aquest panorama, què hem de fer per ser feliços? Partint de la base que la felicitat és la suma de diverses situacions o moments d’alegria i benestar, hem de diversificar els esforços i enforcar-nos en vàries direccions.

La majoria dels humans trobem plaer en les delícies gastronòmiques de les grans ciutats, anar de compres, mirar aparadors, freqüentar bars i discoteques.

En viure tot això ens perdem l’encant del món natural quan és aquest el gran guaridor i sanador. Respirar aire net, lliure d’impureses i incorporar-ho al nostre estil de vida. Un passeig per la muntanya ens estalviarà infinitat de consultes mèdiques. La felicitat i la bellesa es gaudeixen molt millor en la solitud i en silenci.

Sentir-se agraït i no culpar l’altre és un punt a tenir en compte per aconseguir la felicitat. Una vegada que et responsabilitzes de les teves accions, encara que siguin desastroses, aquestes et brinden l’oportunitat d’aprendre i madurar.

No obstant això, quan comences a jugar al joc de la culpa, la teva ment està més ocupada tractant d’elaborar una llista de culpables i deixa de processar les lliçons que es podrien haver après dels errors comesos.

Per aconseguir la felicitat és necessari ser agraït i això no significa ser conformista o viure sense aspiracions, significa celebrar el present i construir el futur a partir d’aquest.

En general, als humans ens agrada guardar rancor que podem anomenar com vulguem; ego, supèrbia, honor o enveja. S’anomeni com s’anomeni, tots els conceptes es refereixen al mateix, el desig de retornar el cop, i no ens adonem que aquest ressentiment et fa més mal a tu que a l’altra persona. Què s’ha de fer? Perdonar i oblidar. No val la pena sacrificar la felicitat del present per saldar comptes del passat. Sentir-se agraït i no culpar és essencial per obtenir la felicitat.

Es diu i estic d’acord que si tots poséssim els nostres problemes sobre una taula i els comparéssim amb els dels altres, la majoria ens sentiríem contents de sortir d’allà amb els nostres propis problemes.

* Javier Riestra, Vicepresident de Cooperand