Benito Pérez Galdós i la novel·la històrica

La definició de novel·la es refereix al relat de ficció en què els personatges són ideats sobre una fantasia mentre que els llocs on transcorre l’acció poden ser inspirats en la més pura realitat. El complement històrica significa que sobre una base real de la història l’autor descriu uns fets d’acció i personatges fent-los actors de l’esdeveniment històric que poden o no ajustar-se a la realitat.

D’altra banda, la història en si mateixa pot tenir una interpretació diferent segons el color que l’autor vulgui donar-li. Si el protagonista és guanyador o perdedor de l’episodi mostrat, o la batalla es va guanyar o perdre, i també les conseqüències i repercussions socials del fet explicat són diferents.

Hi ha cops que la verdadera història no es coneix exactament. Per les circumstàncies que sigui, cap autor es va molestar a ressenyar-ho en els moments actuals a l’esdeveniment. Al mateix temps, popularment es pot crear una llegenda idealitzant els fets, que ha arribat fins a l’actualitat. Separar, doncs, la verdadera història de la llegenda és molt difícil i quasi impossible.

Per exemple, en guanyar la guerra civil espanyola el bàndol feixista va fer ressaltar els valors que aquesta ideologia política defensa com a prioritaris, és a dir, la família com a nucli bàsic del model, la Pàtria, la religió catòlica i la uniformitat racial i ideològica. La resta de valors van ser ignorats. Els vuit-cents anys de musulmans a la península (amb el brillant califat de Còrdova i les seves obres) es van passar per alt, ignorant volgudament la influència d’aquesta cultura sobre la local ibèrica, heretada dels grecs, romans, fenicis i gots.

El cert és que, com hem vist, manipular la història és molt fàcil. Als moderns lectors ens són bastant igual els canvis afegits intentant donar la culpa o el protagonisme més a uns que als altres. Deixar transcórrer la verdadera història una temporada ens donarà la clau de qui és que tenia la raó. El més interessant en llegir o estudiar fets històrics és veure les conseqüències a anys vista. És una posició eclèctica i còmoda, però no canvià res del passat.

Tot aquest preàmbul el fem a propòsit del personatge del qual parlarem tot seguit: Don Benito Pérez Galdós. Aquest home, nascut a Gran Canària l’any 1843, convertit en jurista per la Universitat Complutense de Madrid, és un dels escriptors més prolífics i variats del segle XIX a Espanya. Va tocar quasi tots el estils, menys la poesia. Novel·la, teatre, dramatúrgia, crònica, política, etcètera. Una de les seves obres, constituïda per 47 novel·les històriques, descriu la difícil política del segle XIX. Li ha valgut el sobrenom d’escriptor realista històric. Aquests quasi 100 temes d’aquesta col·lecció tenen el nom d’Episodios nacionales (són 46 episodis, repartits en cinc sèries de deu novel·les cadascun). Iniciat per Trafalgar, es passa revista a l’Espanya napoleònica, al trienni liberal, a la primera guerra carlista, la regència de Maria Cristina, la revolució de la Gloriosa, el regnat de Don Amadeu de Savoia, i la Primera República Espanyola (l’obra és inacabada i es para a la restauració borbònica).

Per a qui vulgui saber quelcom d’aquest complicat temps històric, la lectura dels episodis té el valor de l’amenitat. Tots tenen un personatge conductor i en estar escrits en forma de novel·la són de fàcil enteniment i seguiment. No importa si és més o menys real, la comprensió del difícil moment històric es fa fàcil i entenedora. No és estrictament veritat però s’ajusta a la realitat històrica.

Don Benito no es va casar mai si bé se li atribueix una filla. Va viure a Madrid el major temps de vida i ho va compartir amb Santander els estius. Va ser proposat i candidat al Premi Nobel de Literatura l’any 1912 (que va rebre l’escriptor alemany Gerhart Hauptmann per la novel·la Vor Sonnenaufgang). També va ser elegit diputat en Corts per Madrid entre els anys 1907 i 1910 i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.

Va tenir una vida molt activa i intensa socialment. Per la seva qualitat d’escriptor teatral estava en relació amb actrius conegudes del moment i el món del teatre. Les seves idees eren liberals i anticlericals. Va conèixer a Madrid l’Escola Moderna (institució lliure d’ensenyament), de recent creació i orientació pseudoanarquista. Reflectida en les seves obres.

Morí a Madrid l’any 1920 en la més absoluta misèria i cec (com el personatge Pablo, de la seva novel·la Marianela, publicada el 1878, molt abans que perdés la vista totalment els darrers anys).

Entre les obres que cal llegir destaquen Marianela, Fortunata y Jacinta, Doña Perfecta, Miau... I com no, els Episodios nacionales.