L'altra cara de la moneda

Inflació. Guerra. Problemes de subministrament. Crisi energètica. Saturats com estem d’informació, segur que cap dels conceptes anteriors no necessita cap mena de presentació ja que omplen titulars, articles i debats televisius. Cada cop es fa més difícil trobar alguna persona amb una perspectiva optimista quant al futur més proper.

Sense aquesta perspectiva, la moneda no circula. O més aviat, no ho fa tan bé com ho podria fer. És primordial en l’economia, que les monedes circulin ja que així també ho fan els béns i serveis. Ja em direu de què serveix tenir el magatzem ple de pneumàtics o la nevera del bar plena de begudes si no realitzes cap venda o no tens cap client. De res, oi? Certament així sembla però observem en detall què hi ha darrere de tot plegat, ja que no és exactament així. Per emplenar el magatzem l’empresari ha hagut de desembutxacar una part o tota la factura dels productes. El nostre empresari, propietari d’un bar o un taller o qualsevol botiga, s’ha jugat la pell (els diners en aquest cas) per tirar endavant el negoci. Ell ha fet circular moneda, ja sigui amb la compra als seus proveïdors, el pagament d’impostos a l’Estat o les nòmines als treballadors. I això fa moure l’economia. Aquest moviment té uns enormes efectes en cadena. El proveïdor del nostre empresari ha canviat el camió, ja que veu que l’antic tenia un consum de combustible molt elevat. L’assalariat podrà comprar-se el nou iPhone 25 amb unes prestacions idèntiques a l’iPhone 7. La moneda circula i gairebé sense voler empeny la resta a intercanviar monedes per béns i serveis.

Però, i si no empeny amb suficient força? L’empresari ha sigut valent i optimista, però la moneda no ha tornat al seu negoci. Si la situació s’allarga en el temps, probablement l’empresari decideixi tancar el negoci. Inclús és possible que tingui denúncies per impagaments empitjorant la seva situació patrimonial inicial. Ha assumit riscos i no hi ha hagut recompensa, així ha sigut la trista realitat. Ha sortit creu en la seva moneda. Però, quina és l’altra cara de la moneda? Doncs la trobem en el nostre dia a dia, sols fa falta passejar per l’avinguda Meritxell on hi ha petites, mitjanes i grans empreses que en el seu dia van començar amb una visió, idea o temeritat d’un emprenedor.

Així doncs, sempre hi ha dues possibilitats, la cara i la creu. Assumir riscos o no assumir-los. Però si els assumim, volem la nostra remuneració, cert? D’acord, és just, però la realitat no era exactament així en certes situacions a inici de l’any 2022. Podíem assumir risc però no obtenir cap tipus de remuneració. Com? Doncs, prestant diners a Alema­nya o França per als propers deu anys i en aquell moment obtenir una remuneració negativa. Nosaltres arriscàvem els nostres diners i ens garantíem que al cap de deu anys ens tornessin una quantitat menor.

Certament, una situació en què el risc no es pagava. Per sort, aquesta situació ara mateix és diferent. Actualment, després dels canvis de la política monetària, les caigudes en preus i els actuals tipus d’interès, el risc es veu recompensat. Malgrat que sigui difícil de veure, també hi ha una cara positiva en les caigudes de preus de les accions, bons o altres productes financers. Aquest menor preu ens eleva el rendiment potencial a mitjà i llarg termini de les noves aportacions, amb una millor remuneració del risc assumit.

Certament solem tenir una fixació en les notícies negatives i no en les positives, ja que gràcies a això hem sigut capaços de sobreviure al llarg de la història com a éssers humans, però intentem veure sempre les dues cares de la moneda, ja que fins i tot les ajudes del govern les tenen: cara, si et veus beneficiat a través de l’obtenció de diners o reduccions de preus, o creu, si et tocarà pagar més impostos en un futur per cobrir la despesa actual.

* Albert Batiste, Financial Analyst – FIMARGE, SFI, SA