Claus de la nova Llei de l'economia digital, l'emprenedoria i innovació

Amb la nova Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació, que caldrà desenvolupar reglamentàriament, Andorra fa un pas endavant per al desenvolupament de nous models de negoci, dona cobertura jurídica a figures fins ara no regulades, com és el cas del teletreball, el nòmada digital i les zones econòmiques especials, i introdueix un marc legal estable per a la creació d’agents clau de l’ecosistema emprenedor, com les start-up, acceleradores, incubadores, clústers, espais de coworking i coliving, living labs i el sandbox. Sens dubte, un pas important perquè Andorra sigui competitiva en l’àmbit internacional i atractiva per als emprenedors, inversors i empreses, locals i estrangers, que operen dins l’espai digital.

Es regulen per primer cop les start-up, societats que desenvolupen un model de negoci basat en la innovació dels seus productes i serveis i en l’ús de la tecnologia, que d’ara endavant hauran d’inscriure’s en un Registre de Societats Mercantils Start-up; les formes de retribució variable stock options i phantom shares, molt usades en l’àmbit internacional, per mitjà de les quals es vincula la retribució dels fundadors, administradors o treballadors a l’èxit del projecte, a través de l’entrega de participacions socials o accions de la societat (stock options), opcions sobre aquestes o drets econòmics (phantom shares); les clàusules típiques del pacte de socis, document fonamental per regular les diferents relacions entre els socis d’una societat, com poden ser l’obligació dels emprenedors d’haver de romandre en l’empresa durant un determinat temps (“deure d’exclusivitat”), de no competir amb ella un cop deixin de ser-ne socis o administradors (“prohibició de competència postcontractual”) o que hagin d’informar periòdicament els socis sobre la seva evolució (“dret d’informació dels socis”); o la figura del préstec participatiu (“préstec convertible en capital”), que consisteix en un préstec que, si no es retorna a l’inversor el capital invertit per algun dels supòsits fixats, l’import degut es converteix en participacions socials o accions de l’empresa.

Es posen les bases per a la creació d’incubadores i acceleradores d’start-up, organitzacions públiques o privades que ajuden en projectes en estats inicials de desenvolupament a passar de la idea de negoci a la creació de l’empresa (incubadores) i a potenciar-ne el creixement en els diferents estadis de consolidació (acceleradores), a través d’una multitud de serveis i recursos, com poden ser l’assessorament en la creació del pla de negoci, la constitució de l’empresa, el contacte amb potencials clients o proveïdors, la dotació d’espais físics per iniciar l’activitat o, fins i tot, la cerca d’inversors. També dels clústers, que són aquells organismes que uneixen empreses i altres entitats pertanyents a un mateix sector (tecnologia, infraestructura, salut o educació, per exemple) i que tenen com a objectiu cooperar en la identificació i millora de la competitivitat de les empreses. Es preveu igualment la creació per part del Govern d’un pla d’estímuls per a la creació d’incubadores, acceleradores i clústers i una plataforma electrònica que aporti informació, tant d’aquests organismes com de les start-up i projectes incubats o accelerats, de manera que tots els agents de l’ecosistema emprenedor coneguin quins projectes digitals s’estan desenvolupant en cada moment al país.

Es regulen els coworking i coliving, que actualment no tenen un marc legal suficient al Principat. Respecte als coworking, que són aquells espais on professionals de diferents sectors comparteixen un mateix lloc de treball, s’incorpora la necessitat que els gestors de l’espai signin un contracte amb els emprenedors, disposin d’assegurances de responsabilitat civil per cobrir els danys que es puguin causar i comptin amb diverses eines i equipaments segons cada tipus d’espai compartit, sigui un escriptori mòbil, escriptori fix, oficina oberta o una oficina privada. I respecte als coliving, que són aquells espais comuns on diverses persones conviuen alhora, es preveu l’obligació de signar un contracte de lloguer on es fixi clarament l’espai que s’arrenda, la fiança, la duració, la renúncia unilateral de l’arrendatari, les obligacions de les parts, entre altres, es compti amb una assegurança, tant per part de l’arrendador com de l’arrendatari, i es fixin unes normes de convivència bàsiques. En tots dos casos, caldrà que s’inscriguin en un registre d’espais comuns complementaris i espais compartits de treball, i l’incompliment del que és previst a la llei (i al futur reglament) serà susceptible de generar sancions per als gestors dels espais.

Es preveu també la creació de plataformes de crowdfunding i crowdlending, que són aquelles entitats que, a través de sistemes tecnològics, posen en contacte inversors i emprenedors. D’aquesta manera, les start-up podran promocionar a la plataforma electrònica el seu projecte per cercar finançament, i els inversors hi podran invertir a través de préstecs (crowdlending) o de l’entrada en el capital social de l’empresa (crowdfunding), tot fet de manera online. Les plataformes de finançament participatiu hauran de ser acreditades per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i implementar estrictes polítiques i procediments de gestió interna, avaluació de riscos, gestió de les carteres, tramitació de reclamacions i protecció de l’inversor, entre altres.

S’afavoreix l’entrada d’emprenedors al país si aquests ho fan amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació, criteri que haurà de ser prèviament supervisat pel Govern. En el cas que comptin amb l’autorització del ministeri competent, els emprenedors no hauran de fer front al controvertit dipòsit de 50.000 euros a l’AFA, tot i que hauran de complir certs requisits, com poden ser acreditar que disposen de mitjans econòmics suficients, comptar amb una assegurança, demostrar que són propietaris o llogaters d’un immoble al país o que hi residiran almenys durant 90 dies a l’any. També s’estableix la possibilitat que les empreses optin pel teletreball, fet que haurà de ser notificat prèviament a la CASS. Per tal que el teletreball es dugui a terme cor-rectament, serà necessari regular-ne el funcionament entre l’empresa i el treballador, no podrà implicar que el treballador afronti les despeses d’equips, eines i altres mitjans necessaris per desenvolupar l’activitat laboral (per exemple, l’ordinador o l’accés a Internet) i s’haurà de respectar el dret a la desconnexió digital de l’empleat.

En definitiva, la nova Llei de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació, que caldrà desenvolupar a través de diversos reglaments, permet donar cobertura a aspectes jurídics que fins ara no tenien empara legal, obre l’oportunitat a accedir a nous models de negoci i posa els fonaments perquè es desenvolupi un ecosistema emprenedor andorrà, consolidat i amb un marc legal estable, un conjunt d’agents i sistemes que permeti al país ser competitiu a nivell internacional, aprofitar els grans avantatges que ens ofereixen les noves tecnologies i atraure emprenedors, inversors i empreses que operen en un context global, innovador i digital.

* Oriol Giró Canturri, Soci director d’Emindset Law